Síl·laba.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu. És cadascuna de les parts que composen una paraula.
La composició de les síl·labes s'estudia bàsicament en la fonologia, una branca de la lingüística. La distinció bàsica en l'estructura és en obertura i rima. La rima és formada pel nucli i la coda. El nucli és l'únic element imprescindible i en català ha de ser sempre una vocal. Les síl·labes sense obertura es diuen obertes i les que tenen coda, travades. L'obertura i la rima poden ser simples o composts, segons que constin d'un segment o de més d'un.
En català hi ha els següents tipus de síl·labes:
- una sola vocal (a-mic, u-na)
- unió d'una consonant, en posició d'atac i/o de coda, i una vocal (ti-na, du-txa)
- aplecs consonàntics, en posició d'atac i/o de coda, més una vocal (prats)
La posició de consonant pot ser ocupada per una semivocal (mai, iot). Als aplecs consonàntics podem trobar aquesta semivocal formant una obertura complexa, com a segon element (qual), i una coda complexa, com a primer element (caus).
Una síl·laba pot ser tònica o àtona segons si hi recau l'accent o no. Afecta a més a més els anomenats caràcters suprasegmentals (aquells fenòmens fonètics que involucren més d'un so) com el to, per exemple.
Segons el nombre de síl·labes, una paraula es monosíl·laba, bisíl·laba, etc., cosa que afecta l'accentuació.
edita Bibliografia
Maria-Rosa Lloret, "Estructura sil·làbica", dins Joan Solà dir., Gramàtica del català contemporani I, Barcelona, Ed. Empúries, Barcelona, 2002. ISBN: 84-7596-907-0