Perpinyà.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Perpinyà (oficialment, en francès, Perpignan) és la capital del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Perpinyà és considerada la capital de la comarca històrica del Rosselló i de la Catalunya del Nord. Històricament va ser capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló.
La població, el 2004, era de 116.700 habitants a la ciutat en si. L'àrea metropolitana tenia una població total de 249.016 persones el 1999 i més de 300.000 a l'actualitat (2007).
Els darrers anys l'ajuntament l'ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat ha estat distingida com a Capital de la Cultura Catalana, títol que té una durada anual.
Taula de continguts |
edita Geografia
Es troba al centre de la plana del Rosselló. Està vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània, i és travessada pel riu Tet.
Administrativament és un municipi francès dividit en 9 cantons. Aquests actuen com a circumscripció electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n'és la prefectura. Per a més informació vegeu l'article cantons de Perpinyà.
edita Història
L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani. És a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, quan la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, va anar creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.
El 1172, Perpinyà s'integra a la Corona d'Aragó. El 1197, Perpinyà disposa d'una carta municipal que estableix la seva organització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social.
Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba a la seva edat d'or; la vila esdevé capital de la Corona de Mallorca, la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 va ser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. El 1415 va ésser seu de la Conferència de Perpinyà.
Durant el segle XVI es van lluitar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'Imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco[1] van resistir el setge francès fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.
El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó comtats de Rosselló i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al front d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que és recuperada pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entra en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.
Durant la Guerra dels Segadors va ser ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi va traslladar. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comporta l'annexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.
Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es converteix en la capital del departament. Malgrat el seu estatus de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegeta: la ciutat del començament del segle XIX és més o menys la mateixa que al segle XIV. Les muralles són enderrocades al començament del segle XX, i la ciutat s'estén sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atraure nombrosos nouvinguts.
Les muralles s'enderroquen al principi del segle XX, i la vila s'estén sobre la plana del Rosselló.
edita Demografia
Habitants censats 
edita Economia
Les activitats econòmiques principals de Perpinyà són el sector agroalimentari i la metal·lúrgia. La ciutat és la seu de la Cambra de Comerç i indústria de Perpinyà i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrénées-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpinyà.
El darrers anys ha aparegut un cert nombre de «zones econòmiques» a la perifèria de la ciutat:
- El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura)
- Espai Polígon, al Nord
- Technosud, al Sud (noves tecnologies)
- Torremilà, prop de l'aeroport
edita Barris
- Alt Vernet
- Baix Vernet
- Vernet mitjà
- Castell-Rosselló
- Sant Jaume
- Sant Galdric
- Malloles
- Molí de Vent
- Sant Mateu
- Sant Joan
- Perpinyà-Bompàs
- De l'Estació
- Sant Aciscle
- Parc Ducup
- Les Muralles?
- Massília
- Clos Benet
- Porta d'Espanya
- Catalunya
- Sant Carles
- Les Coves
- Sant Martí
- Pascot
edita Cultura
L'any 2008 Perpinyà és Capital de la Cultura Catalana.[2]
A Perpinyà hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Aragó, el liceu Jean Lurçat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Léon Blum (abans Molí de Vent).
edita Universitat de Perpinyà
La Universitat de Perpinyà (dita Via Domitia), és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada al 1349 pel rei Pere el Cerimoniós. L'actual universitat va ser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979.
edita Arquitectura
- El Castellet, antiga presó, avui museu català de les arts i les tradicions populars.
- El Palau dels Reis de Mallorca.
- La Llotja de Mar (primer tribunal marítim del món).
- L'Ajuntament.
- El Palau de la Diputació (delegació de la Generalitat de Catalunya).
- La Catedral de Sant Joan Baptista.
- El claustre cementiri, tradicionalment cementiri de Sant Joan que els francesos anomenen "Campo Santo".
- L'església de Sant Joan el Vell.
- L'església de Sant Jaume.
- L'església de Nostra Senyora de la Real.
- L'església de Sant Mateu.
- El convent dels Dominicans.
- El convent de les Carmelites.
- El convent dels Mínims.
- El convent de les Clarisses.
- Les restes del convent dels Franciscans.
edita Transport
- Aeroport de Perpinyà
- BIP- bicicletes públiques
- Estació de Perpinyà- estació ferroviària
edita Viles agermanades
l'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col·lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers. [3]
edita Personatges cèlebres
- Llista d'alcaldes de Perpinyà
- Jacint Rigau (1659 -1743) va pintar els retrats oficials de Lluís XIV de França.
- Francesc de Fossà (1775 - 1849) músic i militar.
- Francesc Aragó (1786 - 1853), físic, astrònom i polític liberal que va obrar per a l'abolició de l'esclavitud a les colònies franceses el 1848, va néixer a Estagell, però Perpinyà compta amb molts llocs anomenats en honor seu.
- Pablo Ruiz Picasso, d'origen andalús però que es va formar a Barcelona, es va quedar moltes vegades a Perpinyà entre 1950 i 1953, a l'Hotel de Lazerme.
- Joan-Daniel Bezsonoff (1963), novel·lista.
- Joan-Lluís Lluís (1963), novel·lista.
- Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalaniste, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme.
- Salvador Dalí, després de la seva visita el 1963, va declarar que l'estació de Perpinyà era el «centre del món». A sobre de l'estació es troba un monument en honor de Dalí i a sobre el terra hi ha escrit amb grans lletres «centre del món».
- L'escriptor "rossellonista" Albert Saisset.
- Marie-Josée Roig política.
edita Música
- Jordi Barre (cantant en català)
- Joan Pau Giné (cantant en català)
- Dani (cantant pop en francès)
- Carlota Julian (fantasista en francès, actriu)
- Tekameli (música gitana catalana)
edita Esports
- Rugbi a 15 : Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP).
- Rugbi a 13: UTC / Dragons Catalans.
- Futbol: Perpinyà Canet Football Club.
edita Referències
- ↑ Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía [1]
- ↑ Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana
- ↑ Oficina de Relacions Internacions de Perpinyà
edita Enllaços externs
- Ajuntament de Perpinyà
- Universitat de Perpinyà (francès)
- Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP)
- Vilaweb Catalunya Nord
- Oficina de turisme de Perpinyà
- Delegació de la vila de Perpinyà a Barcelona
|
|||||
|
|||||||
