Pallars Jussà.html



Pallars Jussà és també l'antic nom del municipi Conca de Dalt

Pallars Jussà

Localització
Comarca de Catalunya
Salàs de Pallars
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial	Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran
Capital	Tremp
Gentilici	Pallarès, pallaresa
Superfície	1343,08 km²
Altitud	n/d
Població (2007)   • Densitat	13.467 hab. 10,027 hab/km²
Coordenades	42° 16′ 44″ N, 0° 55′ 49″ E / 42.27889, 0.93028(i) 42° 16′ 44″ N, 0° 55′ 49″ E / 42.27889, 0.93028
Sistema polític Municipis Forma de govern • President:	14 Consell comarcal Xavier Pont i Jordana (CiU)
Web	pallarsjussa.net

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre.

edita Història

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars és conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del Comtat de Pallars.

El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passa a mans de Ramon II, que funda la Casa de Pallars, acabant de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa i fent del Pallars un Comtat Independent.

L'any 1010, el testament de Sunyer divideix el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que queda en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'enceta una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acaba el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i per tant els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

edita Demografia

edita Bibliografia

• CREUS, Jordi i GASA, Josep R.,El Pallars Jussà a peu, Valls, Cossetània, 2002
• TUTUSAUS, Jordi, Caminant el Pallars Jussà. Valls, Cossetània, 2007
• MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica, "Història del Pallars", Lleida, Pagès editors, 2005.

edita Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Jussà

• Consell comarcal del Pallars Jussà
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallars Jussà

v • d • e Comarques de Catalunya Alt Camp •  Alt Empordà •  Alt Penedès •  Alt Urgell •  Alta Ribagorça •  Anoia •  Bages •  Baix Camp •  Baix Ebre •  Baix Empordà •  Baix Llobregat •  Baix Penedès •  Barcelonès •  Berguedà •  Cerdanya •  Conca de Barberà •  Garraf •  Garrigues •  Garrotxa •  Gironès •  Maresme •  Montsià •  Noguera •  Osona •  Pallars Jussà •  Pallars Sobirà •  Pla de l'Estany •  Pla d'Urgell •  Priorat •  Ribera d'Ebre •  Ripollès •  Segarra •  Segrià •  Selva •  Solsonès •  Tarragonès •  Terra Alta •  Urgell •  Val d'Aran •  Vallès Occidental •  Vallès Oriental Comarques de la Catalunya del Nord Alta Cerdanya •  Capcir •  Conflent •  Rosselló •  Vallespir