Narbona.html



Narbona

(En detall) (En detall)
Localització
Narbona Localització de Narbona a França
Catedral de Sant Just i Sant Pastor
Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó	França Llenguadoc-Rosselló Aude Districte de Narbona Capital de 3 cantons
Superfície	172,96 km²
Altitud	150 m
Població (1999)   • Densitat	48.080 hab. 277,98 hab/km²
Coordenades	43°11′01″N 3°00′15″E / 43.1836, 3.0042(i) 43°11′01″N 3°00′15″E / 43.1836, 3.0042
Codi postal	11100
Codi INSEE	11262
Web	http://www.mairie-narbonne.fr/

Narbona (en occità, pronunciat [narbúno]; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat de la costa mediterrània de França, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, al departament d'Aude i al nord del Rosselló. Amb 50.000 habitants, anomenats narbonesos, és la vila principal del departament de l'Aude i capital d'un districte i d'un cantó.

edita Geografia

Al cantó de Narbona Oest hi ha les viles següents: Bisanet, Canet, Marcorinhan, Montredon, Mossan, Nevian, Raissac d'Aude i Viladanha (i part de la ciutat de Narbona).

Al cantó de Narbona Est hi ha la major part de la ciutat de Narbona.

Al cantó de Narbona Sud hi ha la vila de Bajas.

Al districte hi ha els següents cantons: Camppendut, Corçan, Durban de las Corbièras, Ginestars, La Grassa, Lesinhan de las Corbièras, Motomet, Narbona Est, Narbona Oest, Narbona Sud, Peiriac de Menerbés, Sijan i Tuishan. S'hi troben diverses comarques naturals, com ara el Narbonès, el Menerbès o les Corberes.

edita Història

La vila va sorgir al turó de Montlaurès, al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels elísics.

El primer establiment urbà és del segle VI aC i va aprofitar la seva bona posició en la cruïlla dels camins que segueixen la costa (la futura Via Domícia) i la ruta cap l'Atlàntic, per prosperar als segles III i II aC amb el comerç de l'estany procedent de la les Illes Britàniques.^[1]

En el mateix lloc els romans hi van fundar el 118 aC^[1] la seva primera colònia fora d'Itàlia, i li van donar el nom de Narbo Martius, que després va esdevenir capital de la província Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis). El 45 aC, Juli Cèsar hi va instal·lar els veterans de la Legió X. Al segle I la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor gràcies a l'activitat portuària, deguda a la seva condició de port fluvial (en aquell temps l'Aude passava per Narbona, aproximament per l'actual canal de la Robina), com perquè controlava els ancoratges a la propera llacuna, des de la que s'exportava sobretot ceràmica procedent de la Graufesenque (prop de Millau).^[1] Aquesta prosperitat es va veure sotraguejada per un incendi que va destruir parcialment la ciutat el 145, que anà declinant des de final de segle^[1] fins al segle IV.

De l'època romana en queden poques restes: principalment un fragment de la Via Domícia descobert recentment a la plaça de l'ajuntament, i l'horreum, una mena de cava que havia servit de graner o magatzem.^[2] També s'ha trobat i excavat parcialment un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre.^[1] La manca d'espectacularitat d'aquestes restes queda compensada per l'abundor d'inscripcions recuperades del material emprat per construir les muralles a l'antiguitat tardana, enderrocades el 1869.^[1]

El 462 hi van entrar els visigots, amb els quals fou capital de la província de Septimània fins a l'arribada dels àrabs que la van ocupar per primer cop el 715 però fou perduda o abandonada fins que fou recuperada el 719 per al-Samh ben Malik al-Khawlani; sota els àrabs es va dir Arbuna. El 734 el duc de Provença va signar un acord amb el governador Yusuf ben Abd al-Rahman que permetia a aquest ocupar algunes places de la vall del Roine, per protegir la Provença contra atacs de Carles Martell i com a nova via de invasió cap al nord. Carles Martell va respondre el 737 ocupant Avinyó i atacant Arbuna, però el seu atac fou rebutjat. Finalment la va conquistar Pipí el Breu el 759, després d'un llarg setge. La zona fou objecte de diverses expedicions àrabs la més important de les quals fou la del 793 quan Abd al-Malik ben Mughith va arribar davant la ciutat, en va cremar els barris propers i va derrotar el comte i duc de Tolosa prop de la ciutat, per retirar-se després amb un gran botí. La darrera expedició, sense cap resultat, fou el 840.

Durant l'edat mitjana el poder es va repartir entre l'arquebisbe i el vescomte. El 1306 en foren expulsats els jueus per ordre del rei de França. El 1320 la destrucció d'un dic li va fer perdre la condició de port de mar. Durant la resta del segle XIV la ciutat va començar a recular a causa de la guerra dels Cent Anys l'epidèmia de pesta del 1348 i la modificació dels corrents d'intercanvi comercial. Amb el Tractat dels Pirineus (1659) deixa de ser una plaça fronterera i perd importància militar.^[2] Com a seu de l'arquebisbe, que era president nat dels Estats Generals del Llenguadoc, fou principalment una vila eclesiàstica.

A mitjan segle XIX la construcció d'un ferrocarril i l'extensió de les vinyes li van aportar nova prosperitat. El 1871 s'hi va proclamar la Comuna. Després del 1907 va aparèixer la crisi vitícola i els vinyataires llenguadocians es van revoltar sota la direcció del batlle Ferrol. La novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff, La revolta dels geperuts (1998), està ambientada en aquest fets.

edita Turisme

Torres del Palau de l'Arquebisbe

El turisme s'hi va desenvolupar a la segona meitat del segle XX. Els monuments més importants són el Palau Vell, el Palau dels Arquebisbes i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Cal esmentar també la Via Domícia, el Museu Arqueològic, el Museu d'Art i Història, el Teatre de Narbona, el canal de la Robina que creua la ciutat, l'església de Nostra senyora de la Morguiá ('La Mourguié' en francès. cat. Mongia) del segle XIII amb un museu lapidari, la basílica de Sant Pau-Sèrgi, el barri de la Cité, el barri del Bourg i els barris nous.

A 15 km al sud es troba la reserva africana de Sijan, al costat de la vila de Sijan.

edita Personatges famosos

La vescomtessa, Ermengarda de Narbona.

Són nascuts a Narbona Charles Trenet (1913-2001), figura mítica del music-hall francès (la casa del qual pot ser visitada), el polític Léon Blum, i Sant Sebastià

Existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Narbona, al barri del mercat, cap a l'antiga església de la Morguiá, i al barri de l'estació a l'avinguda Jean de Lattre de Tassigny.

edita Referències

edita Vegeu també

• Arquebisbat de Narbona
• Vescomtat de Narbona
• Narbonense (província romana)
• Narbonès (regió)
• Districte de Narbona
• Narbona Oest (cantó)
• Narbona Est (cantó)
• Narbona Sud (cantó)
• Conveni de Narbona

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Narbona