Metro de Barcelona.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
| Metro de Barcelona | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Obertura | 1924 | ||
| Operador | FGC i TMB | ||
| Autoritat | ATM Barcelona | ||
| Tipus servei | transit ràpid subterrani | ||
| Territori cobert | Barcelona i entorn proper | ||
| Línies | 9 | ||
| Estacions | 147 | ||
| Longitud | 118'6 km | ||
| Màx. profunditat | 56 m | ||
| Ample ferroviari | 1.435, 1.674 i 1.000 mm | ||
| Cobertura de mòbil | 77 estacions (TMB) | ||
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità soterrat de la ciutat de Barcelona i d'algunes ciutats del seu voltant[1] com: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat i Montcada i Reixac, aquest llistat es veurà augmentat quan es finalitzi la Línia 9 i altres projectes d'ampliació que connectaran millor la comarca del Baix Llobregat i la resta de municipis del Barcelonès amb Barcelona i a la vegada també millorarà el transport a nivell municipal i comarcal.
Si no tenim en compte les línies de Barcelona-Vallès (1863) ni Llobregat-Anoia (1912), que llavors funcionaven més com a ferrocarril, la primera línia de metro que s'inaugurà fou l'anomenada Gran Metro de Barcelona el 1924 (actual L3). Dos anys més tard s'inicià el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou construït amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l'exposició, a la plaça d'Espanya i Montjuïc[2]. Fou inaugurat per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver.
Actualment la xarxa compta amb 9 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades (exceptuant el bitllet senzill) dins el sistema tarifari de sis zones creat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalies dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
edita Història
La història del Metro de Barcelona té el seu origen en l'any 1863, juntament amb la de Londres, la xarxa més antiga del món[3]. Tenint en compte que les Línies 6 i 7 de FGC formen part de la xarxa metropolitana de transports i per tant són un metro subterrani i que tenen un tram comú que data d'aquest any.
El Metro de Barcelona, des de la seva posada en funcionament -la primera línia de TMB va començar a circular el 1924- ha estat protagonista indiscutible de la mobilitat urbana, en unir la rapidesa, avantatge fonamental derivat de la seva independència en relació amb el trànsit de superfície, a la millora constant de les seves instal·lacions, que són renovades periòdicament.
edita 1920-1934 Neixen els Metropolitans de Barcelona
El 1920, la societat coneguda popularment com a El Transversal (Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A.) va impulsar el projecte ideat per Fernando Reyes Garrido per instal·lar un ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies fèrries de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França, que permetés el trànsit combinat de passatgers i mercaderies, en una línia urbana local que tindria com a eix de partença la que més tard seria l'estació d'Espanya i que uniria el Sud-oest i el Nord-est de Barcelona.
Paral·lelament, un altre grup de promotors, constituït sota el nom de Gran Metropolitano de Barcelona el 1921, va començar les obres de construcció del traçat Lesseps-Liceu, que, segons el projecte original, s'estenia des de Gràcia fins a Colom. Totes dues operacions, que comptaven amb un capital inicial de 15 milions de pessetes cada una, van marcar el naixement del Metro barceloní. Finalment el tram de sis estacions (Lesseps - Catalunya) es va posar en servei el dia 30 de desembre de 1924 sota el nom de Gran Metro de Barcelona o Gran Metro (actual L3) convertint-se en la primera línia del metro de Barcelona.
Per la seva banda, el Transversal (Ferrocarril Metropolitano Transversal), que aspirava a esdevenir el tren d'enllaç entre les diferents terminals de passatgers i mercaderies cap al sud (Tarragona) i cap al nord (França), va activar el seu primer tram de gairebé quatre quilòmetres al juny de 1926 (la Bordeta - Catalunya).
El projecte de la companyia aspirava a la configuració d'un 8 sobre el plànol de la ciutat, dividit per línies numerades de l'I al V. En realitat en aquella època, el projecte va quallar pel que fa a la línia Lesseps-Liceu i la d'Aragó-Correus (que en el projecte s'anomenava Bifurcació-Portal de Mar) endinsant-se aquesta estació a la mateixa zona portuària. La teòrica Línia 3, es denominava Lesseps-Horta i la Línia 4 Lesseps-Estació de França, o Gran Metro com a conjunt, amb 12 estacions que passaven per Sarrià, les Corts, Gran Via, fins al Parc de la Ciutadella i l'Estació de França. La Línia 5 havia d'unir les estacions de Liceu-Drassanes-Porta de la Pau i Passeig de Colom amb la ja esmentada Estació de França.
La línia del Gran Metro a finals de 1926 va posar en funcionament el ramal de Encreuament Aragó (Psg. de Gràcia) - Jaume I (actual L4).
| Gran Metro de Barcelona 1934 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'1 de juliol de 1932 s'inaugura la macroestació de Catalunya. Per les seves vies centrals sortien i hi arribaven trens de passatgers de la companyia dels Ferrocarrils de Nord procedents de la frontera francesa. Paral·lelament per les vies laterals hi circulaven els combois cap a les, estacions d'Urquinaona i Triomf Nord (Arc de Triomf) i, en sentit contrari, cap a la nova terminal Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat.
edita 1935-1950 La guerra i la postguerra frenen el ràpid creixement del Metro
L'extensió de la xarxa metropolitana es va limitar durant l'etapa de 1935-1950 per culpa de la Guerra Civil i es va limitar a la construcció de túnels de connexió entre línies, que van ser utilitzats com a dipòsits de material bèl·lic o com a refugis antiaeris per protegir la població civil dels intensos bombardejos que patia Barcelona.
El llarg i difícil període de postguerra, en el qual van quedar derrogades les concessions públiques i privades dels ferrocarrils amb ample de via espanyol, lleis que afectaven al Metro Transversal i per això tan sols el Gran Metro va prolongar el seu recorregut fins a Ferran. Tanmateix, després de complicades diligències i diverses gestions, per decret publicat el 1943, la Companyia del Transversal es tornava a fer càrrec de la gestió de l'explotació.
L'abril de 1946 la línia del Gran Metro es prolonga fins a Ferran. Fins llavors a la línia s'havien realitzat un seguit de millores, com la comunicació, encara que indirecta, amb el Metropolità Transversal a la plaça de Catalunya, la comunicació de l'estació d'Aragó amb el baixador dels ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant (MZA), actualment Renfe.
edita 1951-1967 Període de ressorgiment
En aquesta època el Transversal repren el seu procés de desenvolupament amb noves prolongacions cap al riu Besòs, interromput per la guerra, amb unes instal·lacions que, reformades, modernitzades i modificades, amb elements considerats avanguardistes en la seva època, van permetre que s'hi donés la més gran densitat de viatgers d'Europa, tot gràcies a un crèdit de cinquanta milions de pessetes aprovat per l'Ajuntament de Barcelona. Una de les millores de més èxit va ser la inauguració del passadís d'enllaç directe entre les dues estacions de Catalunya, duta a terme el 25 de juny el 1956.
El 21 de juliol de 1959 es posava en funcionament la Línia II, amb més de dos quilòmetres i totalment automatitzada, amb trens que funcionaven mitjançant contactes per cèl·lules foto-elèctriques. El recorregut dels quals cobreix les estacions de la Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. El 1967 la Línia II va arribar a Horta.
edita Fusió i municipalització
La dècada de 1950 va ser per a Barcelona un període d'un gran creixement industrial i d'un gran augment de la població, que va generar la necessitat d'emprendre una política de transport públic d'una gran decisió, que fos capaç de pal·liar les demandes de mobilitat dels passatgers i de solucionar les dificultats que es donaven en el trànsit de superfície.
La situació va plantejar la conveniència de fusionar les dues companyies metropolitanes. En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar un expedient de municipalització que va permetre al consistori passar a ser propietari del capital social de totes dues empreses, les quals van se agrupades sota el nom definitiu de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A..
El 28 de juny de 1961 es conclou el procés de fusió entre la companyia Gran Metropolità de Barcelona, S.A. i el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A. amb què quedà absorbida la primera per la segona, que va conservar la seva actual denominació.
edita 1968-1974 Expansió
L'aplicació del Pla d'Urgència redactat a la dècada de 1960 va permetre prolongar la Línia I, estendre i modificar la Línia III, ampliar a més de quatre quilòmetres el recorregut de la Línia V (llavors Línia II) i preparar l'adequació i la incorporació de la que va ser, més tard, la Línia IV.
A finals del 1969 la Línia V, que al Pla d'Urgència es denominava Transversal Alt, va començar a afaiçonar-se quan s'obren al públic set estacions: Sant Ramon (ara Collblanc), Badal, Sants (plaça de Sants), Roma (Sants-Estació), Entença, Hospital Clínic i Diagonal.
L'obertura del tram de la Línia III entre Drassanes i Poble Sec (actualment Paral·lel) el 1970 havia passat per dificultats de construcció, degudes al tipus de terreny sorrenc i a les filtracions d'aigua per la proximitat del mar. Dos anys abans va quedar fora de servei l'estació de Ferran per la pròximitat a l'estació de Drassanes.
El mateix any la Línia V es complementava amb sis estacions: Diagonal fins a Sagrera. Les tres últimes estacions d'aquest tram, que formaven part del primitiu projecte de la Línia II, van quedar annexionades a la Línia V amb aquesta denominació, per evitar la confusió als usuaris.
El 1972 el tram entre Correus i Jaume I va quedar fora de servei per preparar-ne l'adequació que passaria a formar part d'una nova línia denominada Línia IV. Dos mesos més tard també va quedar fora de servei el tram Encreuament d'Aragó - Jaume I pel mateix motiu, i d'aquesta manera desapareixia el ramal Aragó - Correus de la Línia III.
El 5 de febrer de 1973 s'inaugurava la Línia IV amb sis estacions de Jaume I a Joanic i l'estació de Correus va quedar definitivament fora de servei.
Aquell mateix dia entrava en funcionament el tram de la Línia V de Pubilla Cases a Sant Ramon (Collblanc). Amb aquesta inauguració el Metro de Barcelona s'endinsava per primera vegada a zones que no pertanyien al municipi de Barcelona.
edita 1975-1977 Intens ritme d'inauguracions
Els plans d'expandiment del Metro, complerts durant aquest bienni segons estipulen els acords establerts entre el ministeri d'Obres Públiques i l'Ajuntament de Barcelona permeten la posada en funcionament de nous trams de la Línia III de la xarxa metropolitana inaugurats pels, aleshores, prínceps d'Espanya: Joan Carles i Sofia.
A principis de l'any 1975 s'inaugura el tram de la Línia III-B (ara integrada a la Línia 3) que comprèn les estacions de Zona Universitària a Tarragona i sis mesos més tard entra en servei les estacions d'Espanya, Parlament (actualment Poble Sec) i Poble Sec i es completa la Línia III-B, que llavors s'havia de fer un transbordament a Poble Sec (Paral·lel) per enllaçar de la Línia III a la Línia III-B i a l'inrevés. Tots dos trams es van unificar el 5 de juny del 1982 a l'instal·lar el mateix sistema de presa de corrent, per tercer carril a les dues línies.
La Línia IV el 1976 arriba a la Barceloneta i l'estació de Correus conserva la seva estructura però amb els accessos tancats. A finals del mateix any entra en servei un nou tram de la Línia V de Sant Ildefons a Pubilla Cases.
El 1977 es connecta el Poblenou amb la resta de la ciutat amb la prolongació de la Línia IV de la Barceloneta a Selva de Mar.
edita 1978-1982 Comença una nova etapa
La instauració de la democràcia permet a l'Ajuntament crear l'entitat Transports Metropolitans de Barcelona, per oferir un servei de transport públic en el qual la xarxa de superfície i la subterrània es complementin, integrades per mantenir i millorar les prestacions i, de passada, pal·liar en el possible, l'inevitable dèficit econòmic.
En aquesta etapa, la infraestructura del Metro de Barcelona passa a dependre de la Generalitat de Catalunya, organisme que, a proposta de la direcció del Metro i de l'Ajuntament, va revitalitzar, després d'un laboriós procés d'estudi, el Pla del 71, que preveia un conjunt de millores i ampliacions.
La Línia I el 1980 suprimeix les prestacions de l'estació de Santa Eulàlia amb la finalitat d'ampliar el servei per als veïns de la Torrassa, per construir una nova estació, amb el mateix nom, una mica més proprera a la Bordeta, que proporcionarà més comoditat als usuaris de la zona.
El 1982 la nomenclatura de les línies canvia de la númeració romana a la aràbiga.
El 1982 la Línia 4 es prolonga amb tres estacions més: Maragall, Llucmajor i Roquetes (ara Via Júlia), que estaven dotades dels sistemes de seguretat i control més moderns de l'època. Dos mesos més tard s'unifiquen les Línia 3 i Línia 3-B i s'elimina els transbordament que es feia a Poble Sec (ara Paral·lel), es modificà el sistema de presa de corrent de catenària a tercer carril. Per això es van adaptar amb patins de presa de corrent els 72 cotxes (36 de motors i 36 remolcs) de la sèrie 300 que funcionaven per l'antiga Línia 3.
La Línia 4 el 15 d'octubre de 1982 s'estén per ambdós extrems. Per una banda arriba fins a Guinardó i per l'altra a la Pau. Aquests dos trams compten amb sistemes molt moderns de control i seguretat, entre els quals es troben el dispositiu ATP (protecció automàtica de trens), ràdio telèfon i connexió al CTC (control de trànsit centralitzat).
edita 1983-1992 El Metro més metropolità
Aquest període, que està determinat per la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics, la xarxa subterrània de transports s'orienta, de manera molt clara, cap als municipis de l'àrea metropolitana. Els seus recorreguts comuniquen Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Badalona, amb una sèrie d'estacions dotades dels més sofisticats equips tècnics.
A finals de l'any 1983 la xarxa de metro va travessar el riu Besòs per enllaçar la Trinitat Vella amb Santa Coloma. La Línia 1 en aquest nou tram es caracteritza per un traçat de vies sobre travesses de formigó i la millora de la ventilació, que, s'aconsegueix gràcies als equips d'impulsió i, als túnels, mitjançant equips d'extracció. I la Línia 5 arriba a Cornellà (actualment Cornellà Centre).
El 1985 es torna a travessar el Besòs i la Línia 4 arriba a Pep Ventura. A finals del mateix any la Línia 3 arriba a Montbau i el nou tram de quatre estacions es dota de megafonia a vestíbuls i andanes, circuits tancats de televisió, telefonia automàtica i selectiva, radiotelefonia entre els trens i el post central. Les vies eren antivibratòries amb carril de 54 kg/ml i travesses amb grapa elàstica muntades sobre llit de formigó. El circuit d'alimentació de corrent estava telecomanat des del post central (CTC) situat a la Sagrada Família.
El 24 d'abril de 1987 la Línia 1 es prolonga fins a Avinguda Carrilet. Dos anys més tard arriba a Feixa Llarga (ara Hospital de Bellvitge).
El 1992 la Línia 1 va inaugurar l'estació de Fondo, que, equipada amb tots els elements que permetien les noves teconologies, va ser la primera que va atendre les necessitats de mobilitat i circulació dels discapacitats físics, per als quals va instal·lar escales mecàniques, ascensors i paviments amb franges de textura especial que serveixen de guia a les persones amb deficiències de visió.
edita 1993 1998 Una nova línia
Els estudis de noves prolongacions de línies en funcionament, per donar cobertura a zones escassament comunicades, serveixen en la darrera dècada del segle XX, per completar allò que els tècnics del Metro anomenen "cosir la xarxa".
El 25 de setembre de 1995, la Línia 2, les obres de la qual estaven aturades per diversos motius des del 1973, enllaça les estacions de Paral·lel amb Sagrada Família. Aquesta fou la primera línia del metro que va obrir amb ascensors hidràulics, escales mecàniques, paviments de textura especial per invidents, plafons d'informació visual, megafonia d'ordres i música ambiental i també de màquines expenedores de bitllets i valedores d'accés, en totes les estacions. A finals del mateix any la Línia 2 va enllaçar a Paral·lel amb la Línia 3. Dos anys més tard es va estendre de Sagrada Família a la Pau amb una inversió de 21.000 milions de pessetes.
edita 1999-2001 Arriba la política del Transport per a tothom
En aquest període, el transport públic s'orienta cada cop més a garantir la mobilitat de totes les persones. En aquest sentit, totes les estacions de les darreres prolongacions o remodelacions de la xarxa que es realitzen en aquests anys tenen en compte tots els requisits d'adaptació per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) i discapacitats visuals i auditives.
El 27 d'octubre de 1999 s'obre el nou tram de Via Júlia (antigament Roquetes) a Trinitat Nova. L'estació de Trinitat Nova és la primera de la xarxa de Metro en què el pas per la línia de peatge té la validadora a la dreta del viatger.
El 2001 la Línia 3 s'estén fins a Canyelles i les tres estacions d'aquest últim tram tenen una única andana central.
edita 2002-2008 Noves actuacions al suburbà
La signatura del contracte programa entre l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'administració de l'Estat, amb vigència per als anys 2002-2004, significa una dotació de recursos econòmics que ha de garantir la competitivitat de la ciutat de Barcelona en relació amb altres ciutats europees. Aquest impuls anirà unit a les obres d'ampliació i prolongació de les línies de metro previstes en el Pla d'Infraestructures Ferroviàries (PDI), a la continuació de les obres d'adaptació de les estacions, a la compra de nous trens, i a la millora de freqüències, que permetran també donar servei a la posada en funcionament de la futura Línia 9.
El 29 de juny de 2002 cinc estacions de la Línia 4 del Metro es converteixen en estacions de la Línia 2. Es tracta del tram entre la Pau i Pep Ventura. TMB va decidir integrar aquest tram a la L2 després que els estudis de mobilitat manifestessin la conveniència d'un enllaç directe entre el centre de Barcelona i Badalona. Amb aquesta modificació la Pau es converteix amb l'estació terminal de la Línia 4 a la vegada que enllaç amb la Línia 4.
El 2003 es va inaugurar l'estació del Maresme - Fòrum de la Línia 4 per donar servei a l'esdeveniment que va acollir la ciutat el 2004: El Fòrum de les Cultures.
El 15 de desembre de 2003 s'inaugurà una nova línia, la Línia 11. Un metro lleuger que enllaça Trinitat Nova amb Can Cuiàs, la primera estació de metro de TMB al Vallès Occidental, en via única[3].
Des de 2003 no s'havia inaugurat cap tram del Metro de Barcelona, el 4 d'octubre de 2008 s'ha inaugurat el nou tram de la Línia 3 entre Canyelles i Trinitat Nova afegint dues estacions més i quasi dos quilòmetres a la línia[4].
edita La xarxa de Metro
Actualment la xarxa de Metro de Barcelona té una longitud de 118'6 km i 147 estacions repartides en 9 línies, que quan acabin les obres de la Línia 9 s'hi sumaran 46'6 km i amb la finalització de la resta de projectes d'ampliació (entre 2008 i 2014), la xarxa als voltants de l'any 2014 tindrà uns 190 km i 232 estacions repartides en 11 línies, si és considera el ramal de la L9 com a una onzena línia.
edita Territori cobert
Quan es va construir la primera línia, el Metro tan sols donava servei al centre de la ciutat de Barcelona. Amb l'arribada d'altres línies el metro es va anar estenent cap a altres barris i desprès cap a altres ciutats.
La xarxa de metro es troba repartida en tres comarques: majoritàriament al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental el metro és totalment testimonial, ja que tan sols hi ha una estació de la L11 al barri de Can Cuiàs de Montcada i Reixac, però cal dir que la resta de la comarca té una xarxa de línies interurbanes de FGC que funciona amb una freqüència de pas que cada dia s'acosta més a la del metro.
Actualment no hi ha cap municipi del Barcelonès que no tingui al menys una estació de metro, tot i que no és suficient. Sant Adrià de Besòs té una estació de la L2, Santa Coloma de Gramenet dos de la L1, Badalona tres de la L2 i l'Hospitalet de Llobregat és la ciutat amb més estacions de metro (15 de FGC i TMB) desprès de Barcelona. A la comarca del Baix Llobregat pel moment tan sols hi arriben vuit estacions repartides entre Cornellà de Llobregat (5 de TMB i FGC), Sant Boi de Llobregat dues de la L8 i a Esplugues de Llobregat n'hi ha una que es troba als límits entre Esplugues i l'Hospitalet[5].
Totes aquestes poblacions i altres del Baix Llobregat com el Prat de Llobregat es veuran beneficiades amb les ampliacions que s'estan efectuant sobretot amb la L9, que serà l'única línia que tindrà la majoria d'estacions fora de la ciutat de Barcelona[6].
edita Barris de Barcelona sense metro
Tot i que la ciutat de Barcelona és on es troben la majoria d'estacions de metro, encara hi ha 13 barris de 73 que no tenen connexió amb el servei de metro ni amb TMB, FGC o amb rodalies Renfe. Això vol dir que dels 10 districtes que té la ciutat 6 tenen alguna zona o barri amb dèficit de transport públic que és millorarà amb les ampliacions de les línies 2 i 5 i l'entrada progressiva en servei de la L9[7]. Els 13 barris on no hi arriba el metro són[7]:
edita Línies del Metro
| Nom | Color | Orígen | Destinació | Inauguració | Primera operació1 |
Operadora | Longitud (km) |
Estacions | Temps de viatge (m) |
Ample de via (mm) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Línia 1 | Vermella | Hospital de Bellvitge | Fondo | 1926 | 1926 |  TMB |
20'7 | 30 | 35 | 1674 |
| Línia 2 | Lila | Paral·lel | Pep Ventura | 1995 | 19592 | TMB |
13'5 | 17 | 24 | 1435 |
| Línia 3 | Verda | Zona Universitària | Trinitat Nova | 1924 | 1924 | TMB |
18'5 | 26 | 36 | 1435 |
| Línia 4 | Groga | Trinitat Nova | La Pau | 1973 | 19263 | TMB |
16'7 | 22 | 36 | 1435 |
| Línia 5 | Blava | Cornellà Centre | Horta | 1959 | 1959 | TMB |
16'6 | 23 | 37 | 1435 |
| Línia 6 | Malva | Plaça Catalunya | Reina Elisenda | 1929 | 18634 |  FGC |
5'2 | 9 | 14 | 1435 |
| Línia 7 | Marró | Plaça Catalunya | Avinguda Tibidabo | 1954 | 18634 | FGC |
4,63 | 7 | 10 | 1435 |
| Línia 8 | Rosa | Plaça Espanya | Molí Nou | 2000 | 19125 | FGC |
12 | 11 | 21 | 1000 |
| Línia 9 | Taronja | Terminal D | Can Zam | 2009-14 | - | TMB |
46'6 | 39 (51) | - | 1435 |
| Línia 10 | Taronja | Gorg | Polígon Pratenc | 2009-14 | - | TMB |
- | 32 | - | 1435 |
| Línia 11 | Verd clar | Trinitat Nova | Can Cuiàs | 2003 | 2003 | TMB |
2'1 | 5 | 6 | 1435 |
| 1 Si l'any és anterior a l'inauguració significa que va operar com a part de una altra línia o per una altra comanyia.. 2 Actual L5. 3 Ramal de l'actual L3. 4 Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. 5 Magòria-Martorell. | ||||||||||
edita Operadores de la xarxa
Les línies 6, 7 i 8 no van ser considerades línies de metro fins l'integració tarifària el 2001[2] de tota la xarxa de transports de la primera corona de l'Àrea metropolitana de Barcelona, i progressivament la resta de corones. També va ajudar el canvi de nomenclatura de U i S a L[8] de les tres línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de l'augment de freqüència de pas. Des de llavors es podria considerar que hi ha dues operadores de metro: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Transports Metropolitans de Barcelona.
El concepte Metro no deixa de ser una abreviació de ferrocarril metropolità, tant en català com en castellà, amb un significat popularment bastant restrictiu, raó per la qual les línies de FGC no s'han considerat part de la xarxa de metro. Mentre que en altres llengües utilitzen la paraula subterrani (Subway o Underground en anglès americà i britànic, respectivament), amb un significat més ampli definint el concepte metro com a tot aquell servei ferroviari soterrat, o parcialment soterrat, i de trànsit ràpid (alta freqüència de pas). Característiques que reuneixen les línies de FGC incloent-hi fins i tot les línies S tot i que en la majoria del seu traçat fora de Barcelona no sigui soterrat.
edita Transports Metropolitans de Barcelona
edita Antecedents
Gran Metropolitano de Barcelona SA (1921)[2] i Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA (1920)[2] van ser les dues primeres operadores del suburbà barceloní. El 1924 és va inaugurar la primera línia del Metro de Barcelona, anomenada Gran Metro de Barcelona (actual L3) construïda i explotada per l'empresa del mateix nom. El Gran Metro anava de Lesseps a Aragó (actual estació de Passeig de Gràcia) on es dividia en dos ramals, un cap a Liceu i l'altre cap a Correus passant per Jaume I (embrió de la L4).
La segona línia va arribar dos anys més tard construïda i explotada per Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA. La línia duia el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona raó per la qual a vegades a l'empresa se li afegia la cua de Transversal en referencia a la línia que gestionava que amb el temps es va guanyar el sobrenom de Metro Transversal. El seu recorregut era de Bordeta a Espanya i d'allà a Catalunya.
El 1961 Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA va adquirir Gran Metropolitano de Barcelona SA, convertint-se així amb l'única operadora del Metro de Barcelona.
edita Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA[9][10] és una societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d'unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), anomenada Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, obtinguda per G. de Müller. Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l'ajuntament de Barcelona.
L'ajuntament de Barcelona a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la. El 1957 l'ajuntament comprà l'empresa,[2] que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.
Actualment Ferrocarril Metropolità de Barcelona encara existeix i és l'operadora del Metro de Barcelona tot i que opera sota el nom de Transports Metropolitans de Barcelona[2] empresa parapública que aglutina: Ferrocarril Metropolità de Barcelona (metro) i Transport de Barcelona (autobusos)[11]. Les dues empreses tenen el mateix consell d'administració[12].
Les línies de Ferrocarril Metropolità de Barcelona utilitzen unes vies que són exclusives per a cada línia, amb freqüències entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del matí a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, i vigílies de festiu i els dissabtes tota la nit ininterrompudament.
edita Línies de TMB
Transports Metropolitans de Barcelona: té 7 línies de metro, una d'ample ibèric (la Línia 1), la resta són d'ample internacional de les quals una és un tren lleuger (Línia 11):
(Inaugurada el 1926) Hospital de Bellvitge - Fondo
(Inaugurada el 1995) Paral·lel - Pep Ventura
(Inaugurada el 1924) Zona Universitària - Trinitat Nova
(Inaugurada el 1973) Trinitat Nova - La Pau
(Inaugurada el 1969) Cornellà Centre - Horta
(Previsió d'inauguració parcial el Setembre de 2009 i total el 2014) Terminal D - Can Zam
(Ramal de la línia 9. Previsió d'inauguració parcial el 2009) Zona Franca ZAL - Gorg
(Inaugurada el 2003) Trinitat Nova - Can Cuiàs- Altres línies:
Funicular de Montjuïc
Telefèric de Montjuïc
Tramvia Blau: (Inaugurat el 1901) Avinguda Tibidabo - Plaça del Funicular del Tibidabo
edita Dades bàsiques
La xarxa de metro de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (TMB) té 125 estacions (amb les 6 línies i sumant el funicular), 123 trens circulant en hora punta i una xarxa de 86'6 km de longitud. El 71% de les estacions (88 estacions) no tenen correspondència amb altres línies de TMB, 15 estacions tenen una correspondència i 2 estació tenen dues correspondències. Hi ha 9 estacions que enllacen amb la xarxa de Renfe, 4 amb FGC i 1 amb el Funicular de Montjuïc. Cal dir que la distància mitjana entre cada estació és de 650 metres[1].
TMB va transportar l'any 2007 (autobusos i metro) 577'66 milions de passatgers. La xarxa de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona té[13]:
- Parc mòbil: 746 vehicles; 598 cotxes motors + 148 remolcs.
- Longitud de la xarxa: 86,6 km.
- Plantilla de treballadors: 3.481 empleats de metro
| Línia | Trens hora punta1 | Interval de pas hora punta1 | Velocitat comercial (km/h)1 |
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Línia 1 | 24 | 3'40 | 29,8 | |||||||||
| Línia 2 | 22 | 2'38 | 27,7 | |||||||||
| Línia 3 | 27 | 3'13 | 25,4 | |||||||||
| Línia 4 | 19 | 4' | 28,4 | |||||||||
| Línia 5 | 29 | 2'43 | 25'9 | |||||||||
| Línia 9 | - | - | - | |||||||||
| Línia 10 | - | - | - | |||||||||
| Línia 11 | 2 | 7' | 25'3 | |||||||||
| F. de Montjuïc | 2 | 10' | 25 | |||||||||
| 1 dades de l'any 2007[14]. | ||||||||||||