Mar Mediterrani.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani (àrab Bahr al-Rum), és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.Es el bressol de la majoria de civilitzacions de l'Edat Antiga.
L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
La Mediterrània prové d'una mar anterior més gran, anomenada Thetis. La teoria de la tectònica de plaques preveu l'acostament d'Àfrica a Europa, de manera que la mar es convertirà d'aquí a 5 milions d'anys en un gran llac que s'assecarà, ja que rep menys aigua dels rius que la que s'evapora.
Taula de continguts |
edita Altres denominacions
Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat "enmig de la terra" (de medius, "mitjà" + terra, "terra", "contrada"). Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra.
Al llarg de la història humana moltes civilitzacions i cultures han conegut i donat nom a aquest mar. En temps de l'Imperi romà també era conegut com Mare Nostrum "Nostre Mar", i també Mare Internum (Sal·lusti, Jug. 17) significant "Mar Intern" o "Mar Interior", ja que està envoltat de terra: Europa, Àsia i Àfrica, amb només l'Estret de Gibraltar com a única sortida natural. Els grecs l'anomenaren Μεσόγειος (Mesogeios) "Entre terres" (de μεσο, "enmig" + γαιος, "terra", "contrada").[1]. En l'Antic Testament, al litoral mediterrani de Terra Santa és anomenat "Mar Posterior" (des del punt de vista d'algú mirant cap a l'est, això és amb el Mediterrani al darrere), a vegades anomenat "Mar Occidental", (Deut. 11:24; Joel 2:20) i també "Mar dels Filisteus" (Exod. 22:81), ja que aquest poble ocupava una llarga franja del litoral mediterrani, al costat dels seus veïns israelites. Tot sovint fou conegut com el "Gran Mar" (Nom. 34:6,7; Josuè. 1:4, 9:1, 15:47; Ezeq. 47:10,15,20), o simplement "El Mar" (1 Reis 5:9; comp. 1 Macc. 14:34, 15:11). En hebreu modern és conegut com הַיָּם הַתִּיכוֹן Hayam Hatikhon "El Mar Mitjà", adaptació literal de l'alemany Mittelmeer. En turc és Akdeniz "El Mar Blanc", semblant a l'àrab البحر الأبيض المتوسط Al-Baħr Al-Abyad Al-Mutawassit "El Mar Blanc Mitjà".
edita Principals mars incloses en la Mediterrània
- Mar d'Alboran
- Mar Menor (en realitat és una albufera)
- Mar Balear
- Mar Lígur
- Mar Tirrena
- Mar de Sardenya
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània
edita Illes principals de la Mediterrània
- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest
edita Estats que limiten amb la mar Mediterrània
- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement internacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.
edita Referències
|
|||||
edita Pàgines relacionades
