Mancomunitat de Catalunya.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes –Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Es va formar el 6 d'abril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar el 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials.
Taula de continguts |
edita Antecedents
La Mancomunitat responia a una llarga demanda històrica dels catalans, en significar la federació de les quatre diputacions catalanes i en el sentit d'equivaler a la devolució de les antigues Corts Catalanes.
edita Significat polític
Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
edita L'obra de la Mancomunitat
edita La construcció d'infraestructures
La Mancomunitat de Catalunya va crear l'any 1914 el Servei Geogràfic i un Servei Geològic per a la realització del Mapa de Catalunya a escala 1:100 000. Malgrat l'impuls dels primers anys, amb l'arribada de la dictadura el Servei Geològic fou suprimit, mentre que el Servei Cartogràfic va subsistir a dures penes. Després de la Guerra civil espanyola passà a dependre de la Diputació de Barcelona i fou traspassat, l'any 1983, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
L'any 1916 es creà la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. Estava dirigida per Esteban Terradas i Illa, que guanyà el concurs per ocupar-ne la direcció. La Secció instal·là, l'any 1924, la primera central automàtica a Balaguer.
L'any 1918, es creà la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per què el 13 de setembre de 1923 va esclatar la Dictadura de Primo de Rivera. Esteban Terradas va ser triat per dirigir-la.
El 31 de març de 1921, l'Institut d'Estudis Catalans va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, dedicat a la informació i la recerca meteorològica, durant 18 anys, fins que el règim franquista va tancar-lo el 1939.
Més tard creà el Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, per la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926 i les d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya.
edita L'assistència social
edita L'obra cultural i la reforma educativa
Va crear i consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials o l'Escola del Treball.
Sota l'impuls de la Mancomunitat, l'Institut d'Estudis Catalans promulgà les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra l'any 1913, la Gramàtica catalana l'any 1918, i el Diccionari general de la llengua catalana l'any 1932.
edita Reforma de l'administració local
Prat de la Riba va crear, també, l'Escola d'Administració Local, d'on havia de sorgir un cos de funcionaris catalans.
edita Renaixement del sentiment d'identitat catalana
L'any 1918, la Mancomunitat impulsà una campanya a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Una altra fita important de la Mancomunitat va ser la promoció de l'obra de Pompeu Fabra, qui va normativitzar la llengua catalana.
edita Dissolució de la institució
L'activitat de la Mancomunitat de Catalunya va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera de l'any 1923, la qual la va dissoldre poc després (el 20 de març del 1925) i intentà desfer-ne l'obra.
edita Resum cronològic
1907. La Diputació de Barcelona, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba, crea l'Institut d'Estudis Catalans.
1914. Constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Inauguració de la Biblioteca de Catalunya.
1917. La Lliga Regionalista encapçala el moviment de l'Assemblea de Parlamentaris. Amb la mort de Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch esdevé president de la Mancomunitat. La Lliga Regionalista entra per primer cop al govern de l'Estat.
1918-1919. Campanya a favor de l'autonomia de Catalunya.
1923. El capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura militar.
1925. El general Losada és nomenat president interí de la Mancomunitat; posteriorment el substitueix Alfons Sala, comte d'Egara.
1925. La dictadura dissol la Mancomunitat.
edita Presidents de la Mancomunitat
| Núm. | Nom | Període | Partit polític |
|---|---|---|---|
| 1 | Enric Prat de la Riba | 1914-1917 | Lliga Regionalista |
| 2 | Josep Puig i Cadafalch | 1917-1925 | Lliga Regionalista |
| 3 | General Losada | 1925 | Militar. President interí |
| 4 | Alfons Sala | 1925 | Unión Monárquica Nacional |