Luys Santamarina.html



Luys Santa Marina era el pseudònim de Luis Gutiérrez Santamarina (Colindres, Cantàbria, 1898 - Barcelona, 1980), poeta en llengua castellana, molt influït estilísticament pels membres de la generació del 27. Es llicencià en dret i el seu espanyolisme radical el va dur a afiliar-se a la Unión Social Hispánica. Després d'una entrevista personal amb José Antonio Primo de Rivera, el 1935 s'afilià a la Falange Española a Barcelona amb Robert Bassas Figa i Josep Ribas Seva, amb qui mantingué profundes diferències degut a la seva predilecció per l'acció directa.

Malgrat les diferències ideològiques, va ser amic de l'escriptor valencià Max Aub, socialista, a qui publicà la seva novel·la Luis Álvarez Petreña a la revista que Santa Marina dirigia, Azor. Amb ell feia una tertúlia literària al Lyon d'Or, juntament amb Joan Ramon Masoliver, Félix Ros i Andres Calzada, Javier de Salas i Guillem Díaz Plaja. Com a escriptor, el seu estil era barroc i arcaïtzant, però fou considerat força brillant.

Participà en aldarulls al bar de la Universitat de Barcelona a la primavera de 1936, raó per la qual hagué d'amagar-se. Juntament amb els altres dirigents barcelonins de la Falange, participà en la revolta del 18 de juliol de 1936 a la caserna de Pedralbes. Fracassat l'intent, fou detingut i condemnat a mort, però fou indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé. Després va ser traslladat successivament de la Presó Model de Barcelona, a la Presó de Càstig de Sabadell, al Castell de Figueres i a la Presó d'Inadaptats de Vic. El 14 d'abril de 1937 novament condemnat a mort per dirigir la Cinquena Columna falangista, però fou indultat el 7 de setembre a causa d'un possible bescanvi amb altres presoners. El novembre de 1937 fou nomenat cap provincial de la Falange a Barcelona, i l'abril de 1938 fou enviat a penal de Chinchilla (província d'Albacete); el maig de 1938 fou per tercer cop condemnat a mort, però la zona republicana era tallada en dos, cosa que impedí el compliment de la sentencia. Traslladat finalment a València, va provocar una sublevació de presos i s'escapà poc abans de l'entrada de les tropes franquistes.

Durant la postguerra fou director de Solidaridad Nacional i president de l'Ateneu Barcelonès, i durant la primera postguerra participa en les picabaralles internes dins la Falange barcelonina contra el cap local Mariano Calviño. Malgrat haver fet la guerra en el bàndol guanyador, no en va treure cap profit econòmic i fins i tot avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Posteriorment, va viure retirat de la política.

edita Obres

• Tras el águila del César (1924)
• Tetramorfos (1927)
• Santa Juana de Arco (1929)
• Cisneros (1933),
• Italia mi ventura (1943)
• La vida cotidiana en nuestros clásicos (1948)
• Perdida Arcadia (1952)
• Karla y otras sombras (1956)
• Hacia José Antonio (1958)
• Ada y Gabrielle (1959)

edita Bibliografia

• Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008