Londres.html



Per veure el centre financer i històric de Londres, vegeu l'article principal Ciutat de Londres.

Londres
London

(En detall)
Localització
A dalt: skyline de City of London Al mig: Palau de Westminster A baix esquerra: Tower Bridge A baix dreta: Torre de Londres
Estat • País	Regne Unit Anglaterra
Superfície	1.577,3 km²
Altitud	24 m
Població (2006)   • Densitat	7.355.400 hab. 12.331/km²
Coordenades	51° 30′ 28″ N 00° 07′ 41″ OCoordenades: 51° 30′ 28″ N 00° 07′ 41″ O
Formació Fundació	50 aC pels Romans
Dirigents: • Alcalde:	Boris Johnson
Subdivisions	La ciutat i 32 districtes (boroughs)
Àrea metropolitana	13.063.441
Web	http://www.london.gov.uk

Londres (en anglès London) és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.

Londres està format per la Ciutat i 32 districtes. El cor de la ciutat, l'antiga Ciutat de Londres, encara manté el seus límits medievals. Però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metropolis que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la Ciutat de Londres és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 districtes de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 districtes tenen estatus especials, el districte de la Ciutat de Westminster té estatus de ciutat, el districtes de Kingston upon thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de districte Reial.

La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.

Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, ^[1] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.^[2] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew.^[3] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic^[4]

Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i més de 300 llengües hi són parlades. ^[5]. El 2006 la població oficial era de 7,512,400 dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.^[6]. El 2001, l'àrea urbana del Gran Londres tenia una població de of 8,278,251, i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres serà la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.

Els principals aeroports de Londres són: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors són el Ciutat de Londres i el de Luton.

edita Història

Originàriament ciutat cèltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. Es esmentada per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colònia i a Verulamium se li va donar el privilegi de municipi, però Londinium sense cap distinció les havia avançat en el comerç. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i Verulamium.

En els següents anys va conservar la seva importància i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Després de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.

Els romans la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.

Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.

Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.

Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km² en 32 districtes (boroughs), amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istambul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gales i hereu del tron.

Després d'haver estat centre de l'Imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món.

El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobús) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes.

edita Economia

Els tres gratacels més alts de Canary Wharf vistos des de la Cabot Square. On hi tenen la seu empreses com HSBC i Clifford Chance.

Londres és un dels majors centres pels negocis internacionals i el comerç, i és un dels tres "centres de comandament" de l'economia mundial (juntament amb Nova York i Tòquio).^[7] Londres és la 6a ciutat amb una economia més gran del món, després de Tòquio, Nova York, Los Angeles, Chicago i París.^[8] Com a centre bancari més gran del món, amb un 50% de l'activitat del sector a Europa, i com a segona ciutat en economia, Londres genera cada any el 20% del PIB del Regne Unit.^[9] (o $446.000 milions el 2005); mentre que l'economia de tota l'àrea metropolitana (la més gran d'Europa) ^[10] genera aproximadament un 30% del PIB del Regne Unit (s'estima que uns $669.000 milions el 2005.)^[11]

Londres va evolucionar cap a una economia majorment basada en els serveis més aviat que altres ciutats europees, en particular just després de la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Londres en l'economia de serveis i com a centre de negocis s'atribueix a diversos factors, com que l'anglès és la llengua nativa i dominant dels negocis, la seva antiga posició privilegiada com a capital de l'Imperi Britànic, una estreta relació amb els EUA i diversos països asiàtics.^[12] Altres factors són que la llei anglesa és la més important i la més usada en contractes de negocis internacionals, i la multiculturalitat de la infraestructura.^[12]

Polítiques governamentals com la de baixos impostos, especialment a estrangers (els residents no domiciliats a la Gran Bretanya no són gravats en els seus guanys exteriors), un entorn amigable pels negocis, una bona infraestructura de transports, en particular l'industria de l'aviació. I una economia desregulada amb poca intervenció per part del govern han contribuït a que l'economia de Londres hagi esdevingut més centrada en els serveis.^[12]

Més del 85% (3.2 milions) de la població ocupada del gran Londres treballa en la indústria dels serveis. Un altre mig milió d'empleats residents a l gran Londres treballa en la manufactura i la construcció, quasi bé dividits equitativament entre ambdós.^[13] En les tres últimes dècades hi ha hagut una caiguda significativa en el nombre de gent treballant en les indústries manufactureres de Londres, sobretot com a resultat de la competició amb regions de menor cost, però també com a conseqüència de millores en la tecnologia i els processos.^[14] Tot i així, encara hi ha més de 15,000 empleats en negocis manufacturers, com ara el del vestir, impremta, metalls fabricats, mobles i productes fets en fusta, i menjar i beguda.^[14] També hi ha un fort creixement en el sector del reciclatge i del medi ambient.^[14]

A Londres encara hi prospera una bona base manufacturera a causa de la seva situació geogràfica i de l'accés a mercats molt grans, de la gran base científica i del coneixements, els actius físics, la seva diversitat, i el rol que té com a centre d'indústries creatives i de disseny.^[14]

edita Transport

El transport per ferrocarril està gestionat per la National Rail i el transport per terra i per ferrocarril metropolità de Londres està gestionat per la corporació Transport per Londres (en anglès Transport for London), que consisteix en:

• Transport ferroviari:
  • Metro de Londres (en anglès London Underground):
    • BCV: Bakerloo, Central i Victoria.
    • JNP: Jubilee, Northern i Piccadilly.
    • SSR (Sub Surface Railway): Metropolitan, District, Circle, Hammersmith & City i Waterloo & City
  • Ferrocarril de Londres (en anglès London Rail):
    • London Overground
    • Tramvies de Londres (en anglès London Tram):
      • Tramlink
      • Cross River Tram (proposta)
    • Docklands Light Railway
• Transport per terra:
  • Autobusos de Londres (en anglès Buses)
  • Autobusos de llarga distància de Londres (en anglès Coaches)
  • London River Services
  • Taxis (en anglès Taxicabs o black cabs)
  • Carrers de Londres (en anglès London Streets)
  • London Dial-a-Ride
  • Zones de peatges per a vehicles motoritzats:
    • Peatge de Londres (en anglès London congestion charge)
    • Zona de baixes emissions de Londres (en anglès London low emission zone)

• National Rail

edita Llocs d'interès turístic

edita Palaus

• Admiralty House
• Palau de Buckingham
• Clarence House
• Palau de Kensington
• Palau de Saint James
• Somerset House

edita Altres

• Abadia de Westminster
• Catedral de Saint Paul
• Big Ben
• Pont de Londres
• Hyde Park
• Trafalgar Square
• London Eye
• Covent Garden (barri de Londres)
• Royal Opera House
• Royal Albert Hall
• Església de Saint James
• Mercat de Camden Lock
• Mercat de Portobello Road

edita Museus

• Museu Britànic
• Courtauld Gallery
• National Gallery
• National Portrait Gallery
• Victoria and Albert Museum
• Tate Gallery i Tate Modern
• Madame Tussauds, museu de cera

edita Vegeu també

• Metro de Londres
• Ciutat de Londres
• Gran Londres

edita Enllaços externs

• Pàgina oficial de turisme sobre Londres (anglès)
• Pàgina oficial de Transport For London (anglès)

edita Referències

1. ↑ Z/yen limited. «The Competitive Position of London as a Global Financial Centre» (PDF). CityOfLondon, November 2005. [Consulta: 2008-06-06].
2. ↑
   • Inventory of World Cities, GaWC, Loughborough University Retrieved on 2007-08-16;
   • Sassen, Saskia - The Global City: New York, London, Tokyo. (1991) - Princeton University Press. ISBN 0-691-07063-6. Retrieved on 2007-08-16;
   • Global Cities: GaWC Inventory of World Cities 1999 Global cities#GaWC Inventory of World Cities (1999 Edition);
   • Global Cities: GaWC Inventory of World Cities 2004 Global cities#GaWC Leading World Cities (2004 Edition)
3. ↑ «Lists: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland». World Heritage. [Consulta: 2008-05-06].
4. ↑ «Very British Career Fair - Visit Overseas». Y-axis Overseas Careers. Arxivat de l'original en 2007-01-23. [Consulta: 2008-06-07].
5. ↑ «Llengües parlades per la població del Regne Unit.». CILT. [Consulta: 2008-06-06].
6. ↑ «Ciutat UE més poblada amb més de 7 milions de residents el 2001». www.statistics.gov.uk. [Consulta: 2008-06-28].
7. ↑ Sassen, Saskia (2001). The Global City: New York, London, Tokyo, 2nd edition, Princeton University Press. 
8. ↑ pricewaterhousecoopers, "UK Economic Outlook, March 2007", page 5. «"Table 1.2 – Top 30 urban agglomeration GDP rankings in 2005 and illustrative projections to 2020 (using UN definitions and population estimates)"» (PDF). [Consulta: 2008-06-06].
9. ↑ «London's place in the UK economy, 2005–06». City of London. [Consulta: 2008-03-11].
10. ↑ Vegeu: List of metropolitan areas in the European Union by GRP
11. ↑ "The Economic Positioning of Metropolitan Areas in North Western Europe", The Institute for Urban Planning and Development of the Paris Ile-de-France Region, December 2002.
12. ↑ ^{12,0 12,1 12,2} "London's Place in the UK Economy, 2006–07", A report by Oxford Economic Forecasting for the City of London, November 2006
13. ↑ «Greater London Authority.». Greater London Authority. [Consulta: 2008-06-06].
14. ↑ ^{14,0 14,1 14,2 14,3} «Where next for London manufacturing?». EEF. [Consulta: 2008-06-06].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Londres

v • d • e Londres  •  Gran Londres Administració Alcalde de Londres •  Autoritat del Gran Londres •  Assamblea de Londres Londres Gran Londres Barking i Dagenham •  Barnet •  Bexley •  Brent •  Bromley •  Camden •  Ciutat de Londres*  •  Ciutat de Westminster •  Croydon •  Ealing •  Enfield •  Greenwich •  Hackney •  Hammersmith i Fulham •  Haringey •  Harrow •  Havering •  Hillingdon •  Hounslow •  Islington •  Kensington i Chelsea •  Kingston upon Thames •  Lambeth •  Lewisham •  Merton •  Newham •  Redbridge •  Richmond upon Thames •  Southwark •  Sutton •  Tower Hamlets •  Waltham Forest •  Wandsworth * no és un districte de Londres