Lluís Domènech i Montaner.html
 
| ca | de | en | es | fr | it | nl | no | pl | pt | ru | ro | fi | sv | tr | vo |


 

Lluís Domènech i Montaner

Informació Personal
Nom Lluís Domènech i Montaner
Nascut el 21 de desembre de 1850
Nascut a Mataró
Mort el 27 de desembre de 1923
Mort a Barcelona
Obra
Principals edificis Palau de la Música Catalana
Hospital de Sant Pau
Casa Navàs, Casa Lleó Morera
Principals projectes Estudis sobre el romànic català i l'art hispànic.
Premis i reconeixements Millor edifici de l'any (1903, 1905 i 1912) premi de l'Ajuntament de Barcelona.

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923). Arquitecte, historiador, humanista i polític, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català. Com a arquitecte, es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts [1]. Algunes de les seves obres són Patrimoni de la Humanitat[2] .

Des de la docència, va formar a deixebles com Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme va ser impulsor de la Lliga Regionalista i arribà a diputat a Madrid en uns moments molt complexos. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic.

Taula de continguts

edita Estudis i docència

Antiga Editorial Montaner i Simón, avui Fundació Antoni Tàpies
Casa Fuster
Palau de la Música Catalana, entrada
Hospital de Sant Pau, pavelló d'entrada
Casa Navàs

Nascut a Barcelona, era fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner i Vila qui pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir freqüentment a la seva casa-estudi avui convertida en museu[3]. Després de fer un curs d'enginyeria, va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de la Real Académia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on es titulà el 13 de desembre de 1873[4].

Quan va acabar els estudis, viatjà per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria, per a conèixer les tendències arquitectòniques.

El 1875, només crear-se l'escola d'arquitectura de Barcelona, s'incorporà, junt amb el seu amic Josep Vilaseca, com a professor de topografia i mineralogia. El 1877 va obtenir la càtedra de "Coneixement de materials i aplicació de les ciències fisicoquímiques a l'arquitectura". El 1899 fou nomenat catedràtic de "Composició d'edificis" i professor de projectes. Fou director de l'escola d'arquitectura al 1900, substituit per Joan Torras i Guardiola entre 1901-1905 en què Domènech va estar a Madrid com a diputat. Va tornar a ocupar el càrrec entre 1905-1920[5]. La seva tasca docent va durar 45 anys, des d'on va exercir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura [6].

edita Col·laboracions literàries

Domènech va col·laborar amb les principals publicacions catalans: La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya de la qual es va separar el 1904, arran d'un desacord amb Cambó per passar a fundar el setmanari El Poble Català. També va publicar nombrosos llibres entre tècnics (Historia general del arte: arquitectura, 1886; Iluminación solar de los edificios, 1877) i assaigs ("La política tradicional d'Espanya", 1898; "Estudis polítics", 1905, "Conservació de la personalitat de Catalunya", 1912, "La Política tradicional d'Espanya : com pot salvar-se'n Catalunya", 1919).

Va escriure un article titulat «En busca d'una arquitectura nacional», publicat el 28 de febrer de 1878 a la revista La Renaixença, que marca el camí per a una arquitectura moderna i nacional catalana[7].

També destaquen les seves col·laboracions editorials. Fou director de la Biblioteca Artes y Letras, que publicava l’Editorial Domènech, la empresa familiar per a la que dissenyà moltes cobertes de llibres, i que incloïa als millors escriptors del país i traduccions de les obres més importants de la cultura europea del moment. Entre 1886 i 1897, l'Editorial Montaner i Simón va publicar sota la direcció de Domènech, la monumental Historia General del Arte amb una primera part escrita i il·lustrada per Domènech i continuada per Josep Puig i Cadafalch[1].

En companyia dels seus amics Antoni M.Gallissà i Josep Font i Gumà i amb el Centre Excursionista de Catalunya, el 1904 van recórrer les esglésies romàniques del Pallars, la Ribagorça i la Cerdanya; el 1905, les esglésies romàniques del Ripollès, el Gironès, el Vallespir, el Rosselló i la Vall d'Aran i, finalment, el 1906 van viatjar a les esglésies de l’Empordà, al qual va anomenar com primer romànic . Domènech preparava així el material per als seus treballs sobre romànic i dotava a l'Escola d'Arquitectura d'un fons fotogràfic important [8].

edita Polític

S'inicià políticament molt jove i participà a la fundació de la Jove Catalunya el 1870 i del Centre Català del que se separà el 1887. Ingressà a la Lliga de Catalunya, de la que fou president el 1888, i el 1891 fundà la Unió Catalanista partit del que fou el seu primer president amb Enric Prat de la Riba com a secretari l'any 1892. Aquell mateix any presidí l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava les bases per a la devolució de les Constitucions catalanes. Va seguir una política de col·laboració amb Polavieja qui defensava les reivindicacions regionalistes. També fou un dels signants del “Manifest a la reina regent” el 1898. L’any següent, s’incorporà al Centre Nacional Català que, al fusionar-se amb la Unió Regionalista, el 25 d’abril de 1901 es constituí la Lliga Regionalista. La Lliga estava constituïda per sectors de la burgesia i per les classes mitjanes decebudes del polaviejisme i mobilitzades pel Tancament de Caixes, defensava una Catalunya lliure, forta i autònoma[9].

El compromís de Domènech amb la defensa de la identitat del país el decidí a presentar-se a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 amb la peculiar candidatura dels «quatre presidents»[10]. Va ser reelegit el 1903, però es mostrà disconforme amb l'actuació de Cambó durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904). Hom pensa que ell va ser l'autor de l'article anònim titulat “Fivallers de guardarropia” aparegut el 14 d'abril de 1904 a la revista "Joventut"[11]; se separà de la Lliga Regionalista i fundà el setmanari "El Poble Català" a l'entorn del qual s'organitzà Esquerra Catalana. Socialment conservador, però, se n'anà distanciant i acabà dedicant-se a la investigació arqueològica i a la història, fruit de la qual foren les obres "Centcelles : baptisteri i celle‪[‬r‪]‬ : memòria de la primitiva església metropolitana de Tarragona" (1921), "Història i arquitectura del monestir de Poblet" (1925), "La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d'Urgell" (1930) i "Ensenyes nacionals de Catalunya" (1936), les tres darreres publicades pòstumament, amb la col·laboració del seu fill Fèlix Domènech i Roura.

La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1881, i en fou president el 1895. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901). Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921) [6].

edita Arquitecte

Com a arquitecte, Domènech i Montaner va realitzar edificis en els quals es combina una racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectònics hispanoàrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. Els seus edificis incorporen una profusió de mosaics, ceràmiques i vidres policromats, disposats amb exquisida harmonia, que els confereixen un aspecte grandiós.

Borsa d'Amsterdam de Hendrik Petrus Berlage, inspirada en les tècniques de ferro vist i totxo.

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 rep dos encàrrecs, el desaparegut Gran Hotel Internacional construït en un temps rècord de 53 dies i l'actual Museu de Zoologia de Barcelona, construït originalment com a restaurant (Castell dels Tres Dragons), on Domènech utilitza estructura de ferro vista i ceràmica, tècnica que més tard, el 1908, perfeccionaria en el Palau de la Música Catalana. Aquestes tècniques, experimentades anteriorment a l'edifici de l'Editorial Montaner i Simón varen inspirar a Berlage en l'edifici de la borsa d'Amsterdam[4].

Precisament l'edifici de l'Editorial Montaner i Simón (1879-1885) va ser la seva primera obra important. Fou un encàrrec del seu oncle[12] Ramon Montaner i Vila qui també li encarregà la seva vivenda a Barcelona, el Palau Ramon Montaner, i reformes al Castell de Santa Florentina, la seva residència a Canet de Mar.

Un altre exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'estètica, ho trobem a l´Institut Pere Mata (1897-1919), iniciat amb el recolzament de Pau Font de Rubinat, i que va significar la presentació d'un model avançat de prestació mèdica. Format per pavellons aïllats, desenvolupats a partir d'una ordenació urbana, on totes les possibilitats d'atenció al malalt estaven contemplades, Domènech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjançant models de vitralls, ceràmiques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'ànima. Uns anys més tard, utilitzarà el coneixement d'aquest obra per al disseny, medicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau[4].

Contràriament a altres arquitectes del modernisme, Domènech i Montaner va tendir amb el pas del temps a realitzar edificis més lleugers, eliminant material en les estructures però mantenint l'ornamentació com a element de primer ordre.

Va estar casat i va tenir vuit fills amb Maria Roura Carnesoltes, filla de Canet de Mar i de la burgesia marítima. Un dels seus fills, Pere Domènech i Roura, batejat pel seu amic Jacint Verdaguer [13], va ser deixeble seu i continuador d'algunes de les seves obres.

Domènech i Montaner va morir a Barcelona l'any 1923 als 73 anys d'edat. Si bé la darrera voluntat de l'arquitecte fou que l'enterressin al panteó que tenia a Canet de Mar, al final fou enterrat en un nínxol del cementiri de Sant Gervasi.

edita Obres

edita Badalona

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1893 Casa Agustí Plaça de Pep Ventura, 33-35 Obra menor feta per a l'enginyer Eduard Agustí i Saladrigas, ha tingut diversos usos comercials. Correcte

edita Barcelona

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1874 Panteó de Josep Anselm Clavé (col·laboració)[14] Cementiri de Poble Nou, panteó 65 Projectat per Josep Vilaseca i encarregat per subscripció popular, Domènech dissenyà la reixa que envolta el monument. Correcte
1888 Gran Hotel Internacional[15]
(Dins de l'Exposició Universal de Barcelona)		 Pssg.Colom (actual Moll de la Fusta) Es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 53 dies. Tenia planta i quatre pisos de 150m. per 35m. i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes en 600 habitacions i 30 apartaments per famílies nombroses, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat després de l'acabament de l'Exposició.
1888 Café-restaurant de l'Exposició [16]
(Dins de l'Exposició Universal de Barcelona)		 Parc de la Ciutadella Conegut com el "Castell dels tres Dragons", és un edifici de referència doncs combina per primer cop el maó vist i el ferro laminat amb la decoració ceràmica. Posteriorment va ser reformat pel propi Domènech per allotjar el Museu de la Història. Des de 1920 acull el Museu de Zoologia. Correcte
1891-1896 Palau Ramon Montaner[17] C/Mallorca, 278 Projectada per Josep Domènech i Estapà per encàrrec de l'industrial Ramon Montaner (d'editorial Montaner i Simón), un desacord va trencar el contracte i Domènech i Montaner, nebot del propietari, la va finalitzar. Correcte
1898 Casa Thomas[18] C/Mallorca, 293 Projectada per encàrrec de l'industrial Josep Thomas, la seva construcció presenta una façana amb signes neogòtics. Originàriament l'edifici constava de planta dedicada a taller de litografia i primer pis, on tenia l'habitatge el propietari. Correcte
1902 Casa Lleó Morera[19] Pssg. de Gràcia, 35 Reforma de l'antiga casa Rocamora de l'any 1864. Conté una ornamentació molt rica, obra dels artistes: Lluís Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls, Gaspar Homar i Josep Pey els mobles i fusteria i Eusebi Arnau les escultures. Correcte
1902 Fonda Espanya[20] C/Sant Pau, 9 Reforma de la planta baixa d'un edifici de meitat del s.XIX. Destaca la decoració del menjador amb arrambadors ceràmics i d'ebenisteria i esgrafiats amb motius marins a la part alta; el bar ha sofert transformacions posteriors, si bé destaca la llar de foc, obra d'Eusebi Arnau feta d'alabastre. Correcte
1902 Reforma a la Casa de l'Ardiaca[21] C/Santa Llúcia, 1 Quan la casa medieval és ocupada pel Col·legi d'Advocats de Barcelona, encarreguen a Domènech la decoració de la casa. Destaca la bústia modernista de la porta. Correcte
1902 Casa Lamadrid[22] C/Girona, 113 La façana, plana i estreta, amb gran riquesa ornamental pròpia d'una obra de Domènech. Destaquen els balcons de la primera planta, amb llosa de planta quasi semicircular, les baranes metàl·liques de la resta d'obertures i els elements ornamentals i ceràmics en els paraments plans. Les franges horitzontals de diferent color de la resta dels paraments ajuden a compensar la verticalitat del conjunt, que s'acaba amb una barana de terrat i un element central (en el qual figura la data de construcció de l'edifici) de característiques goticitzants. Correcte
1905-1908 Palau de la Música Catalana[23]
 C/Sant Pere més Alt, 11-13 Auditori encarregat per l'Orfeó Català, està considera la màxima expressió del modernisme català. Des de 1997 és Patrimoni de la Humanitat [2] Molt bé
1905-1930 Hospital de Sant Pau[24]
 C/Sant Antoni Maria Claret, 167 Projecte de 1901 per instal·lar en un solar equivalent a nou illes de l'Eixample, un seguit de pavellons aïllats, envoltats de jardins i units per soterranis. Les obres s'iniciaren el 1905, i el 1911 s'inaugurava un primer grup de construccions que suposen la síntesi del corrent domenequià del modernisme, amb una gran riquesa d'elements ornamentals de pedra, ferro i ceràmica. El fill de Domènech, Pere Domènech i Roura, fou el responsable, a partir del 1914, de la continuació de les obres, amb dissenys més simples i les coordenades d'eclecticisme. El 1930 es traslladaren tots els serveis del vell hospital de la Santa Creu del Raval. Des de 1997 és Patrimoni de la Humanitat [2]. Molt bé

1911 Casa Fuster[25] Pssg. de Gràcia, 132
Jardinets de Gràcia		 Construcció d'aire neogòtic, amb tres façanes de marbre blanc i una solució de la cantonada principal, amb un cos cilíndric que forma tribunes, típica de Domènech. L'edifici esta construït amb vidre, marbre, pissarra..., i està rematat per unes curioses golfes d'aire francès molt poc habituals en l'arquitectura modernista catalana. Al seu moment va ser considerat l'edifici més car de Barcelona degut als materials emprats. Actualment és un hotel. Molt bé

edita Canet de Mar

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1883 Teatre Principal[26] Ample, 6 L'any 1883 la família Pujadas va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la reforma d'una sala de ball de la població per a convertir-la en teatre. Per inaugurar la sala Domènech va fer venir els seus amics de la Renaixensa i van representar l'obra Judit de Welp d'Àngel Guimerà. Desaparegut
1884-1885 Ateneu Canetenc [27] Riera Sant Domènec, 1A L'edifici, aixecat sobre una casa antiga ha estat la seu de diverses associacions culturals i polítiques. Edifici de línies moderades amb baranes de ferro forjat, abundants esgrafiats de color vermellós i una gran rosassa amb vitralls al centre. Destaca el xamfrà amb la cúpula i el parallamps del drac de forja. Molt bé
1881-1912 Reformes al Castell de Santa Florentina [28] Riera del Pinar s/n És un castell, possiblement d'origen romà, quan devia ser un centre de producció agrícola. Al segle XI es va convertir en masia fortificada, al XVI la casa forta s'amplià amb més elements de defensa. A finals del segle XIX, Ramon Montaner i Vila, oncle de Domènech, va voler adaptar l'edifici als gustos de l'època. L'arquitecte va donar un aire medieval al castell amb la introducció de peces del monestir del Tallat. També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malató, esposa de Ramon Montaner, morta el 1900.[13]. Està catalogat com a BCIN des de 1949. [29] Molt bé
1892 Casa Roura [30]
Ca la Bianga		 Riera Sant Domènec, 1 Encarregat com a residència per Jacint de Capmany i Paquita Roura, cunyats de l'arquitecte poc després de l'Exposició Universal [13]. La casa destaca per ser, juntament amb el Castell dels Tres Dragons, els primers edificis on deixa a la vista el maó, el ferro i ho completa amb ceràmica. Molt bé
1902 Creu de Pedracastell [31] Camí de la Creu El 1901 el papa Lleó XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle. El 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Va caure el 1926 a causa d'una forta ventada i es va aixecar una còpia feta per Pere Domènech. Durant la guerra va ser destruïda. La creu actual és del 1954. Desapareguda
1905 Reforma Masia Rocosa Xamfrà rieres Gavarra i Buscarons L'habitatge és originari dels segles XVI-XVII i Domènech ho feia servir d'estudi. Just davant seu hi ha la Casa Domènech i Montaner, formant entre les dues una combinació d'elements tradicionals i modernistes. Molt bé
1910 Panteó Domènech i Montaner[32] Cementiri municipal Encarregat a Domènech per Ricard de Capmany i Júlia Montaner. A partir de 1915 fou cedit a Domènech i Montaner per enterrar-hi el seu fill petit, Ricard Domènech (1892-1915). Si bé Lluís Domènech deixà dit que també volia ser enterrat, a la seva mort el 1923 els familiars decidiren que reposés en un nínxol al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona. Quan la seva Actualment en el panteó de Canet hi descansa, a banda dels seus fills Ricard Domènech i Pere Domènech, la seva esposa Maria Roura. Del panteó, d'una sobrietat pràcticament racionalista, en destaca l'escultura de Josep Llimona si bé va estar malmesa durant la guerra. Correcte
1912 Panteó Família Font-Montaner[32] Cementiri municipal Si bé molts autors l'atribueixen al seu fill Pere Domènech i Roura, al fons documental de Lluís Domènech i Montaner apareix el projecte com una obra de Lluís Domènech. Es tracta d'una construcció flanquejada per quatre escultures molt esquemàtiques que representen els quatre evangelistes: Joan, Marc, Lluc i Mateu, obra de l'escultor Pau Gargallo. Aquest cos central està coronat per una cúpula recoberta de ceràmica decorativa amb predominança dels colors blancs i grocs. Els mosaics dibuixen motius vegetals i florals i la cúpula està suportada per una base octogonal, de la que surten unes columnes que deixen entre si espais per a la il·luminació interior. Correcte
1918 Casa Domènech i Montaner[33] Xamfrà rieres Gavarra i Buscarons Domènech i Montaner va aprofitar una casa vella per construir aquest edifici, entre 1918 i 1920. A nivell exterior hi ha una barreja d'estils, ja que s'alternen elements medievals amb d'altres de més moderns. Actualment és el museu Domènech i Montaner. Molt bé

edita Comillas, Cantabria

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1883-1892 Universidad Pontifícia[34] Obra finançada per Antonio López y López, primer marquès de Comillas, és una obra d'estil eclèctic de Joan Martorell, en la que Domènech i Montaner s'encarregà de la decoració amb un clara orientació modernista al paranimf, església pública, vestíbul, escala, porta de bronze, mosaics i artesonats, trencant amb la severitat de l'edifici original. Correcte
1889 Font dels "Tres caños"[35] Plaza de Joaquín del Piélago Les tres sortides d'aigua es troben al voltant d'una columna central ornamentada amb cartel·les amb texts d'agraïment, motius vegetals amb reminiscències gòtiques, pilars rematats amb figures; sanefes florals i àngels. Destaca el dofí enroscat com un tema aquàtic central. Correcte
1893 Cementiri de Comillas[36] Es tracta d'un encàrrec d'Antonio López y López, primer marquès de Comillas. Es va construir sobre les restes d'una antiga església del segle XV, de la que es van aprofitar algunes estructures i arcs. Alguns panteons són disseny de Domènech amb escultura posterior de Josep Llimona, de qui també és l'espectacular escultura de l'àngel exterminador. Correcte

edita l'Espluga de Francolí

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1913 Celler Cooperatiu Dissenyat per Domènech i Montaner, va ser acabat pel seu fill, Pere Domènech i Roura. Consta de tres naus i té una bella decoració exterior. L'interior s'ha transformat sense perdre cap dels elements arquitectònics: els contraforts, les columnes i les arcades de l'interior. Correcte

edita Esplugues de Llobregat

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1915-1920 Convent de Montsió [37] C/ Església, 101 Reforma d'una masia de 1516 segons projecte inicial d'Antoni Maria Gallissà. Les obres encarregades cap el 1915 per Josep Pujol i Colom, fill de Josep Pujol i Baucis, varen consistir a canviar la coberta, afegir noves obertures i detalls decoratius de maó vist a la façana principal, i un cos central a la part posterior de l'edifici, que és el més interessant del conjunt. Posteriorment la casa es va vendre a la comunitat de monges dominiques claustrades de Santa Maria de Mont-Sió. Correcte

edita Olot

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1893 Casa Solà-Morales Pssg. d'en Blay 38-40 És l'exemple modernista més bonic de la ciutat, destaca la galeria superior i les seves dotze columnes decorades, així com la rajola de València de la barbacana. A més, la façana està adornada amb motius vegetals. A la planta baixa destaquen les dues magnífiques cariàtides, que són obra de l'escultor Eusebi Arnau i Mascot. Correcte

edita Palma

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Grand Hotel Pça. Weyler, 3 Edifici de factura similar a la casa Lleó Morera. Actualment és la seu de la Caixa. Correcte

edita Reus

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900 Casa Rull [38] C/ Sant Joan 27 Al pis superior, és interessant el treball ornamental, amb les finestres d'inspiració gòtica, l'escut del propietari -Pere Rull (PR)- i els merlets que coronen l'edifici. Actualment és la seu de l'Institut Municipal d'Acció Cultural . Correcte
1901 Casa Navàs [39] Pça. Mercadal, 5 Dissenyada i decorada com un conjunt continu que desenvolupa un discurs comunicatiu fet a mida per al seu propietari. El treball dels artesans és dels més complerts de l'obra de Domènech. Molt bé
1911 Casa Gasull [40] C/ Sant Joan 29 Les idees noucentistes de sobrietat i puresa de línies s'observen en les simplificacions de les pilastres, balustres i capitells. Aquest canvi de llenguatge a estat identificat com una possible participació del seu fill en el disseny de l'obra [41]. Correcte
1912 Institut Pere Mata [42] Ctra. de l'Institut Pere Mata, 1 Hospital psiquiàtric que actualment encara manté la funció original. El caràcter tècnic del projecte s'adapta a una distribució urbana dels edificis en espais independents. Hi ha una interessant barreja de materials: pedra, maó, ceràmica i mosaic. Molt bé

edita Altres obres

  • A Barcelona:
  • A Canet de Mar (Maresme):
    • Nau industrial Jover, Serra i Cia (1899-1900) desapareguda
    • Panteó inacabat de la família Montaner-Malató (1899)
    • Creu de Terme de l'Aubó (1908) parcialment desapareguda
  • A Santander:
    • Panteó del Marquès de Satrústegui

edita Notes i referències

v • d • e
Referències i notes
  1. ↑ 1,0 1,1 Biografia de la Fundació Tàpies
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Fitxa UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
  3. ↑ Casa Museu Domènech i Montaner a Canet de Mar.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Ressenya estilística de l'arquitecte. Museu de Reus. 1997
  5. ↑ Jaume Serrallonga i Gasch. Geometria i mecànica en el model de Gaudí. 2003
  6. ↑ 6,0 6,1 Enciclopèdia.cat
  7. ↑ En busca d'una arquitectura nacional. Text en castellà
  8. ↑ Ressenya del MNAC sobre l'exposició del 2006 sobre Domènech i Montaner
  9. ↑ X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901
  10. ↑ Domènech i Montaner hi figurava com a expresident de l’Ateneu Barcelonès
  11. ↑ L'autor de l'article acusa als regidors de Barcelona de feblesa en les seves reivindicacions catalanistes davant del rei, ironitzant amb el comportament que va tenir el conseller Fiveller a l'enfrontament del vectigal. Article original (pag.1) Article original (pag.2)
  12. ↑ Algunes fonts (Fund.Tàpies) descriuen a Ramon Montaner com a cosí de l'arquitecte. La versió recollida aquí és la que l'identifica com a oncle: Estudi de Ramon Pinyol i Torrents sobre l'enterrament de Florentina Malató i el llibre de Carles Sàiz "Lluís Domènech i Montaner 1849-1923: el llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar" que figura a la bibliografia
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Article sobre els versos de Verdaguer dedicats a Florentina Malató
  14. ↑ Panteó a Josep Anselm Clavé: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  15. ↑ Notícies a La ilustración española y americana
  16. ↑ Café-restaurant de l'Exposició:Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  17. ↑ Palau Montaner: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  18. ↑ Casa Thomas: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  19. ↑ Casa Lleó Morera: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  20. ↑ Fonda España: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  21. ↑ Casa de l'Ardiaca: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  22. ↑ Casa Lamadrid: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  23. ↑ Palau de la Música: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  24. ↑ Hospital de Sant Pau: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  25. ↑ Casa Fuster: Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  26. ↑ Ateneu: Fitxa Ajuntament Canet
  27. ↑ Ateneu: Fitxa Ajuntament Canet
  28. ↑ Castell Santa Florentina: Fitxa Ajuntament Canet
  29. ↑ Castell de Santa Florentina: Declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional
  30. ↑ Casa Roura: Fitxa Ajuntament Canet
  31. ↑ Creu de Pedracastell: Fitxa Ajuntament Canet
  32. ↑ 32,0 32,1 Dades Cementiri de Canet de Mar
  33. ↑ Casa Domènech: Fitxa Ajuntament Canet
  34. ↑ Universitat Pontifícia: Fitxa ajuntament de Comillas
  35. ↑ Font "tres Caños": Fitxa ajuntament de Comillas
  36. ↑ Fitxa Cementiri de Comillas
  37. ↑ Convent de Montsió: Fitxa descriptiva
  38. ↑ Casa Rull: Fitxa de Turisme de Reus
  39. ↑ Casa Navàs: Fitxa de Turisme de Reus
  40. ↑ Casa Gasull: Fitxa de Turisme de Reus
  41. ↑ Jordi March Barberà, El noucentisme a Reus.
  42. ↑ Institut Pere Mata: Fitxa de Turisme de Reus

edita Bibliografia


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Lluís Domènech i Montaner
v • d • e
Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica
Andorra
Catalunya
Catalunya Nord
Illes Balears
País Valencià
v • d • e
Presidents de l'Ateneu Barcelonès
Joan Agell •  Pau Milà •  Joan Agell •  Ramon Anglasell •  Ramon Ferrer Garcés •  Pau Valls •  J. Ferrer i Vidal •  Joan Agell •  Manuel Duran i Bas •  F. Barret •  J. de Letamendi •  Timoteu Capella •  Joaquim Cadafalch •  Manuel Duran i Bas •  Melcior Ferrer •  Josep Ferrer i Vidal •  Francesc López Fabra •  Manuel Duran i Bas •  Ignasi M. de Ferran •  Josep Ramon de Luanco •  Joaquim Cadafalch •  Narcís Carbó •  Domènec Valls i Castillo •  Joan Sol i Ortega •  Manuel Angelon •  Bartomeu Robert •  Lluís Góngora •  Manuel Girona •  Lluís Góngora •  Manuel Girona •  Joan Tutau •  Narcís Carbó •  Josep Coroleu •  Josep Ramon de Luanco •  Frederic Nicolau •  Josep Domènec i Coll •  Josep Yxart •  Josep Pella •  Josep Mascaró i Capella •  Àngel Guimerà •  Valentí Almirall •  Joan Josep Permanyer •  Lluís Domènech i Montaner •  Bartomeu Robert •  Ramon Picó •  Ramon d'Abadal •  Joan Maragall •  Lluís Domènech i Montaner •  Ildefons Sunyol •  Joaquim Lluhí •  Josep M. Roca •  Lluís Marian Vidal Carreras •  Lluís Domènech i Montaner •  Josep M. Roca •  Miquel dels Sants Oliver •  Francesc Matheu •  Antoni Martínez Domingo •  Pere Rahola i Molina •  Comte de Lavern •  Pompeu Fabra •  Jaume Massó •  Pere Coromines •  Ferran de Sagarra i de siscar •  Lluís Nicolau d'Olwer •  Eduard Fontserè •  Amadeu Hurtado •  Josep Pous •  Josep Andreu •  Ignacio Despujol •  Luys Santa Marina •  Pere Gual •  Ignasi Agustí •  Andreu Brugués Llobera •  Josep Andreu •  Jordi Maragall •  Heribert Barrera •  Jordi Sarsanedas •  Oriol Bohigas
zaslony - matuszak.biz - Modne Firany i zasłony - leica disto d3 - Dostawcze wynajem samochodów dostawczych Katowice Śląsk - Wpisy - Wpisy - Arty - Arty - Arty - znak.powiadaj.pl - chleb.powiadaj.pl - piosenki e - piosenki f - teksty piosenek m