Lituània.html


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Vienybė težydi (Deixem que la unió floreixi)

Idiomes oficials

Lituà

Capital Vilnius
54° 41′ N, 25° 17′ ECoordenades: 54° 41′ N, 25° 17′ E

Ciutat més gran Vilnius

Govern

President
Primer Ministre

República parlamentària
Valdas Adamkus
Andrius Kubilius

Superfície
- Total
- Aigua (%) 65.303 km² (122è)
0%

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 3.412.600 (125è)
-
55 hab/km² (116è)

Moneda Litas (LTL)

Fus horari
- Estiu (DST) EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)

Independència
- Declarada
- Reconeguda
- Perduda
Independència
- Declarada
- Reconeguda de la Rússia Imperial
16 de febrer del 1918
12 de juliol del 1920
1940
de la Unió Soviètica
11 de març del 1990
6 de setembre del 1991

Himne nacional

Tautiška giesmė

Domini internet .lt

Codi telefònic +370

Gentilici Lituà, lituana

Lituània és un estat d'Europa, membre de la Unió Europea. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb la mar Bàltica, al sud-est amb Bielorússia, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània. Té una superfície de 65.200 km² i una població de 3.601.138 habitants (2002), amb una densitat de població de 55 hab/km². La capital és Vilnius.

edita Subdivisió administrativa

Vegeu: Divisió Administrativa de Lituània

edita Geografia

Mapa de Lituània (en anglès)

L'orografia del país consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glacial, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'època glacial. Així, el territori és gairebé pla i amb petites elevacions pròpies del relleu glacial, amb turons morrènics a la conca del Nemunas que no passen dels 300 metres d'alçària. Hi ha dues zones molt diferenciades al país:

La zona plana o Žemaitija (Samogítia), on només hi ha els turons del mateix nom i la plana de Merkys.
La zona alta o Aukštaitija, on hi ha les zones més altes del país, i destaquen només els turons d'Ašmena, amb el Juozapinas (amb 292 metres), la màxima alçària de Lituània.

Pel que fa als rius, tots ells desemboquen a la conca bàltica i generalment no són gaire cabalosos; els més importants són el Nemunas Niemen, Neris, Virvyčia, šventoji, Venta, Mūša, Šešupė, Nevėžis, Dubysa, Minija, Šušvė, Merkys, Jūra.

També hi ha al país uns 3.000 llacs petits i aiguamolls, que ocupen l'1,5 % del total del territori. La resta és ocupat per les pastures (un 22 %) i pels boscos (un 16 %), que han fet tradicionalment al país força apte per l'agricultura i la ramaderia, riquesa tradicional dels lituans.

edita Economia

L'agricultura lituana ha estat tradicionalment la provisora de queviures. Però des dels anys 40 s'ha industrialitzat molt ràpidament, tot i que l'agricultura encara és important (potser encara una cinquena part de la població activa s'hi dedica ja que el 53,9 % de la terra és de conreu, mentre encara el 30,4 % són boscos i el 7,6 % pastures). També és força important la ramaderia.

Econòmicament, el país es divideix en quatre zones. Lituània Est té un sector industrial diversificat i en expansió (metal·lúrgia, manufactures, fusteres i indústria lleugera). La zona sud posseeix la meitat dels recursos energètics i aquàtics i té metal·lúrgiques, manufactures i alimentàries (sobretot per la ramaderia i la bleda-rave). El Nord de Lituània té poca indústria però és una important zona grangera (cereals i bleda rave). La zona Oest és més coneguda per les drassanes, reparació de vaixells i pesca.

edita Demografia

Segons les dades del darrer cens (1996), el repartiment ètnic de la República de Lituània, que no ha variat gaire, és:

Situació dels polonesos a Lituània

3.016.000 (81,6 %) lituans, ètnia de parla indoeuropea (grup bàltic) i religió majoritàriament catòlica romana amb minories protestants i de pomors o “vells creients”.
304.000 (8,2 %) russos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa, molts d'ells emigrats durant el règim soviètic. Establits principalment a les grans ciutats, com Kaunas i Vilnius, molts han tornat cap a Rússia (eren el 9,3 % el 1990).
259.500 (7,0 %) polonesos, ètnia de parla eslava (dialecte tutejszy) i religió catòlica romana. Viuen principalment als antics districtes de Vilnius (on eren el 73,6 % al districte i el 20 % a la ciutat), Solcininkai (el 80 %), Trakai (el 33,8 %) i Švenčionys (el 28,8 %).
55.600 (1,5 %) bielorussos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa, majoritàriament a l'àrea de Vilnius.
37.000 (1,0 %) ucraïnesos, ètnia de parla eslava i religió ortodoxa autocèfala.
11.000 (0,3 %) jueus, ètnia de religió judaica i parla yiddish, russa o lituana, majoritàriament a Vilnius o Kaunas.
5.135 (0,13 %) tàtars de Lituània, dels quals només el 32 % parlen el seu dialecte turc, però tots conserven la religió musulmana. Viuen a Vilnius i a Trakai, i la majoria ja parlen lituà.
4.200 (0,12 %) letons, ètnia de parla bàltica indoeuropea i religió majoritàriament protestant.
3.500 (0,1 % ) alemanys, ètnia indoeuropea de religió protestant, principalment a Klaipeda, antiga Memel.
300 (0,01 %) caraïtes, ètnia de religió judaica sectària i que alguns encara parlen un dialecte turc, el karaim (potser un terç). Viuen a Trakai, a l'Est de Vilnius.

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Lituània

Prezidentas (en lituà) - Presidència de Lituània
Seimas (en lituà) Pàgina del Parlament
Vyriausybe (en lituà) Pàgina del govern
Lithuanian Central Internet Gates
(in Lithuanian) - Portal de Lituània
Lithuania Online - Enllaços Lituans
Departament Estatal Lituà de Turisme

Repúbliques de la Unió Soviètica

Europa Oriental

Àsia Central

Caucas

Països Bàltics

Repúbliques Soviètiques efímeres

RFSS de Transcaucàsia

1922-1936

RSS Carelo-Finlandesa

1940-1956

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia