La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a França, en les comarques de la Catalunya del Nord. El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpinyà) al setembre del 1976. Posteriorment hom n'ha obert altres al Vernet (Perpinyà), Nils, Prada, El Soler i Sant Esteve del Monestir. Des de l'any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys. El 2005 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals (El Soler) era el primer que impartia, des del 2003, l’ensenyament secundari en català a França. Amb 7 centres d'educació infantil i un col·legi d'educació mitjana, uns 600 estudiants hi estan escolaritzats en l'actualitat.
Juntament amb La Calandreta, Diwan, les Seaska i les escoles ABCM, forma una confederació d'escoles bilingües a França.
edita Sistema educatiu
La pedagogia que s'hi practica és l'anomenada activa i manté un nivell comparable amb els dels centres homòlegs de llengua francesa. Les relacions de l'administració amb l'associació, que des dels 1982 ha intentat obtenir subvencions estatals, han estat difícils a causa de les pressions per a la introducció del bilingüisme en règim paritari. El 1995 hom acordà la introducció de l'ensenyament bilingüe al final del cicle primari. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà el premi d'Honor Jaume I.
El 1981, una escissió donà origen a l'associació Arrels, dirigida per Pere Manzanares i Laura Manaut. El director general és Joan Pere Le Bihan.
edita Suport públic
El març del 2007 els jugadors del FC Barcelona Oleguer Presas i Lilian Thuram van participar en la lectura d'un manifest de defensa de la llengua catalana i d'aquestes escoles en un acte a Perpinyà.[1] El manifest ha estat recolzat a més pel president d'aquest club Joan Laporta,[1] l'entrenador de la selecció francesa de futbol Raymond Domenech,[1] dels cantants Manu Chao,[1] Cali,[2] Zebda,[2] Lluís Llach,[1] I Muvrini,[2] Françoise Xénakis,[2] entre d'altres personalitats.[2]
edita Enllaços externs
edita Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Oleguer i Thuram presentaran un manifest de suport al català a la Catalunya Nord». Diari Avui, 10 de març de 2007. [Consulta: 2008-09-02].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Thuram i Oleguer defensen la Bressola i el català a Perpinyà». Vilaweb, 15 de març de 2007. [Consulta: 2008-09-02].
|
Premis d'Honor Lluís Carulla |
|
1977: Josep Trueta • 1978: Ventura Gassol, IEC • 1979: Josep Ma. de Casacuberta, Obra Cultural Balear • 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat • 1981: Joan Coromines, CEC • 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus • 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià • 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà • 1985: Josep Benet, Teatre Lliure • 1987: Raimon, La Bressola • 1988: Pilar Malla, Serra d'Or • 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme • 1990: Ramon Folch, Orfeó Català • 1991: Joan Fuster, Arrels • 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural • 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu • 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Sta. M. de Vallbona de les Monges • 1995: Antoni Ma. Badia, Dagoll Dagom • 1996: Josep Laporte, El Temps • 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana • 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme • 1999: Ramon Sugranyes, CIDOB • 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs • 2001: Universitat de València • 2002: VilaWeb • 2003: Josep Maria Àlvarez • 2004: Antoni Bassas • 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya • 2006: Carme Ruscalleda • 2007: Federació Llull
|
|
|