Juan Ramón Jiménez.html



Retrat de Juan Ramón Jiménez, suposadament obra de Joaquim Sorolla

Premi Nobel de Literatura (1956)

Juan Ramón Jiménez (Moguer, Huelva 1881 - Santurce, Puerto Rico 1958 ) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956, conegut sobretot per l'obra Platero y yo.

edita Biografia

Va néixer el 23 de desembre de 1881 a la ciutat de Moguer, població situada a la província de Huelva. Va estudiar a la Universitat de Sevilla la carrera de Dret per exigència del seu pare, encara que no va finalitzar els seus estudis. Els poemes de Rubén Darío, el membre més destacat del Modernisme en la poesia espanyola, el van commoure especialment durant la seva joventut.

El 1900 va publicar els seus dos primers llibres de textos. La mort del seu pare aquell mateix any i la ruïna familiar li van causar una profunda preocupació, viscuda intensament a causa del seu caràcter hiperestèsic, i el 1901 ingressà a causa d'una forta depressió en un sanatori a la ciutat francesa de Bordeus, on va tenir una aventura amorosa amb la dona del seu psiquiatra. El 1905 retornà al seu poble natal i sis anys més tard es traslladà a Madrid. Va fer diversos viatges a França i posteriorment als Estats Units d'Amèrica, on es va casar amb Zenòbia Camprubí i Aymar.

L'any 1936 es va veure obligat a abandonar Espanya a l'esclatar la Guerra Civil Espanyola, establint-se a l'illa de Puerto Rico, on també van viure exiliats artistes com Pau Casals o Francisco Ayala, i esdevenint professor universitari. El 1946 roman hospitalitzat vuit mesos a causa d'altra crisi depressiva. El 1956, tres dies deprés de ser-li concedit el Premi Nobel, morí la seva esposa a conseqüència d'un càncer, detectat ja el 1931. Jiménez mai es recuperà d'aquesta pèrdua i morí el 29 de maig de 1958 a la ciutat de Santurce, situada a Puerto Rico. Posteriorment les seves restes foren traslladades a Espanya.

edita Obra literària

La crítica literària acostuma a dividir la seva trajectòria poètica en tres etapes: sensitiva; intel·lectual; suficient o veritable.

edita L'etapa sensitiva (1898-1915)

Aquesta etapa se subdivideix en dues sub-etapes:

• 1898-1908: marcada per la influència de Gustavo Adolfo Bécquer, el simbolisme i un modernisme de formes tènues, rima assonant, vers d'art menor i música íntima. En ella predominen les descripcions del paisatge com un reflex de l'ànima del poeta, un paisatge que no és natural ni fruit de passejos com el d'Antonio Machado, sinó que està sotmès a l'estatisme d'un jardí interior, a l'intimisme d'un ordre. Predominen els sentiments malenconiosos, els records i somnis amorosos. Es tracta d'una poesia emotiva i sentimental on es pot observar la sensibilitat del poeta a través d'una estructura formal perfecta. Pertanyen a aquesta etapa Rimas (1902), Arias tristes (1903), Jardines lejanos (1904) i Elegías (1907)

Monument a Juan Ramón Jiménez a la plaça del "Cabildo" de Moguer.

• 1908-1915: s'aboca en el vers d'art major (hendecasíl·labs i alexandrins), la rima consonant i l'estrofa clàssica (sonet i sirventès). Denota una major empremta modernista, del simbolisme francès de Charles Baudelaire o Paul Verlaine i del decadentisme anglofrancès de Walter Pater. Pertanyen a aquesta etapa La Soledad Sonora (1911), Pastorales (1911), Laberinto (1913), Platero i yo (1914), el seu èxit més popular, i Estío (1916). Cap al final d'aquesta etapa el poeta comença a sentir el fastig de les vestidures sensorials del Modernisme i preocupacions relacionades amb el temps i la possessió d'una bellesa eterna.

edita L'etapa intel·lectual (1916-1936)

El seu primer viatge a Amèrica i el contacte amb la poesia en anglès de William Butler Yeats, William Blake, Emily Dickinson o Percy Bysshe Shelley marca profundament aquesta segona etapa, que el vincula al corrent literari del Noucentisme i que fuig totalment del modernisme. En aquesta etapa es produeïx un fet fonamental: el descobriment del mar com a motiu transcendental. El mar simbolitza la vida, la solitud, el goig, l'etern temps present. S'inicia així mateix una evolució espiritual que el duu a buscar la transcendència. En el seu desig de salvar-se davant la mort, s'esforça per arribar a l'eternitat, i això només pot aconseguir-ho a través de la bellesa i la depuració poètica. Suprimeix així

1. la musicalitat,
2. els arguments poètics,
3. l'aparatositat externa i ornamental anterior per endinsar-se en allò que ell considera essencial i bell.

D'aquesta època destaquen Diario de un poeta recién casado (1916), Primera antología poética, (1917), Eternidades (1918), Piedra y cielo (1919), Poesía (1917-1923) i Belleza (1917-23). Amb els seus nous temes i formes obre un nou corrent poètic, que serà explotat per alguns membres de la Generació del 27.

edita L'etapa suficient o veritable (1937-1958)

Pertany a l'època suficient o veritable els seus escrits realitzats durant el seu exili americà. Juan Ramón continua replegat en si mateix a la recerca de la bellesa i la perfecció. La seva ànsia per la transcendència el duu a una certa mística i identificar-se amb Déu i la bellesa. La seva llengua poètica es transforma en una espècie d'idiolecte poblat de múltiples neologismes. Després d'un període de relatiu silenci, publica Animal de fondo (1949), Tercera antología poética (1957), En el otro costado (1936-1942) i Dios deseado y deseante (1948-1949).

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva poesia lírica, que en llengua castellana constitueïx un exemple de gran esperit i de puresa artística.

edita Obra seleccionada

edita Bibliografía

• E. Díez-Canedo, Juan Ramón Jiménez en su obra (México, 1944).
• R. Gullón, Conversaciones con Juan Ramón Jiménez (Madrid, 1958).
• J. Guerrero Ruiz, Juan Ramón de viva voz (Madrid, 1961).
• M. P. Predmore, Juan Ramón Jiménez (Madrid, 1976).
• A. Campoamor González, Vida y poesía de Juan Ramón Jiménez (Madrid, 1976).
• A. De Albornoz (ed.), Juan Ramón Jiménez (Madrid, 1981).
• A. Campoamor, Bibliografía general de Juan Ramón Jiménez (Madrid, 1982).
• F. J. Blasco, La poética de Juan Ramón Jiménez. Desarrollo, contexto y sistema (Salamanca, 1982).
• M. Juliá, El universo de Juan Ramón Jiménez (Madrid, 1989).
• A. Pau, Juan Ramón Jiménez. El poeta en el jardín (Madrid, 1999).

edita Enllaços externs

• (castellà) Fundació Juan Ramón Jiménez
• (castellà) Monografia del Centre Virtual Cervantes
• (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1956
• (anglès) Juan Ramón Jiménez al Projecte Gutenberg