Jocs Florals.html



Els Jocs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.

edita Origen i difusió

Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalanoaragonesos.

edita Jocs Florals de Barcelona

Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós. A més hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. Un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans dóna suport als Jocs Florals això contribueix al prestigi de la literatura catalana culta.

En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Marià Aguiló defensa una primera via que prengui com a models els diversos autors de totes les formes dialectals; Antoni Bofarull defensa models del segle XVI i XVII i el dialecte emprat a Barcelona i finalment, hi ha una tercera via que no disposa d'un defensor visible dins l'estructura dels Jocs que defensa un català barceloní del segle XIX. Entre les dues darreres tendències hi havia moviments aproximatius. Hi ha crítics com Frederic Soler i el seu entorn que en la majoria dels casos acabaran participant-hi.

Els Jocs aglutinen participants d'ideologies contraposades republicans, conservadors i generacions més joves que s'hi van apuntant. Tota la diversitat ideològica es fa palesa als discursos realitzats en els Jocs. Aquests s'han convertit en un referent per a l'estudi del debat intern i de l'evolució ideològica dels seus participants^[1].

edita Jocs Florals de La Ciutat i Regne de València

Els Jocs Florals també es van reinstaurar a València al segle XIX, organitzats tradicionalment per Lo Rat Penat, que encara és la institució que els organitza tots els anys, amb molt major esplendor que a finals del segle XIX i principis del XX amb més de 17 premis de valuosa quantia económica i prestigi. Aquest any 2008 se celebren els CXXV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE E VALÈNCIA, que és el seu nom original i que encara conserva. Estan patrocinats per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, l'excelentissim Ajuntament de València i l'Arquebisbat de València entre altres institucions. A part de la ciutat de València, també es celebren uns altres jocs florals, els de Nules. Junt amb la capital del País Valencià, és la única població on se celebra aquesta festivitat, tot i que amb molts menys anys i antiguitat que la ciutat de València, ja l'any 2008 es va celebrar la LV edició dels Jocs Florals de la Vila de Nules.

edita Jocs Florals Internacionals

Els Jocs Florals de Barcelona i València van inspirar la celebració, a partir de 1905, dels Jocs Florals Internacionals, el concurs literari en esperanto de més prestigi abans de la segona guerra mundial.

edita Autors que s'han fet importants a partir d'aquests Jocs

• Jacint Verdaguer
• Àngel Guimerà
• Narcís Oller
• Josep Maria de Sagarra
• Caterina Albert
• Teodor Llorente
• Xavier Casp

edita Referències

1. ↑ Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9

edita Vegeu també

Renaixença