Inclinació.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Taula de continguts |
edita Òrbites
|
En el Sistema Solar, la inclinació de l'òrbita d'un planeta (o un altre cos celest) es defineix com l'angle entre el pla de l'òrbita del planeta i l'eclíptica, que és el pla de l'òrbita de la Terra.
També es pot mesurar respecte a un altre pla com, per exemple, el pla orbital de l'equador del Sol però, per a un observador situat a la Terra, l'eclíptica és més pràctica.
La inclinació és un dels sis paràmetres orbitals que descriuen la forma i orientació de l'òrbita d'un cos celest. Normalment, es dona en graus i, matemàticament, se simbolitza amb la lletra «i».
La inclinació d'òrbites de satèl·lits naturals i artificials es mesura en relació al pla equatorial del cos al que orbiten (el pla equatorial és el pla perpendicular a l'eix de rotació del cos):
- una inclinació de 0 graus indica que el satèl·lit orbita el planeta en el seu pla equatorial, i en el mateix sentit que la rotació del planeta;
- una inclinació de 90 graus indica una òrbita polar, en la qual el satèl·lit passa sobre els pols nord i sud del planeta;
- una inclinació de 180 graus indica una òrbita retrògrada.
Per a la Lluna això porta a una quantitat que varia massa ràpidament i té més sentit mesurar-ne la inclinació respecte a l'eclíptica (és a dir, el pla de l'òrbita que la Terra i la Lluna recorren juntes al voltant del Sol), i que és una quantitat constant.
edita Altres significats
- La inclinació d'objectes distants, com un estel binari, es defineix com l'angle entre la normal al pla orbital i la direcció de l'observador, ja que no hi ha cap altra referència disponible. Els estels binaris amb inclinacions properes a 90 graus s'eclipsen sovint.
- Per planetes i altres cossos celests, la inclinació axial o obliqüitat és l'angle entre l'eix de rotació del planeta i la perpendicular al seu pla orbital. Per al cas particular de la Terra, s'anomena obliqüitat de l'eclíptica.
edita Càlcul
En mecànica celeste, la inclinació 
pot ser calculada així:
on:
és la component z de 
- és el vector moment orbital perpendicular al pla orbital.