Hongria.html



Magyar Köztársaság

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Idiomes oficials	Hongarès
Capital	Budapest 47° 26′ N, 19° 15′ ECoordenades: 47° 26′ N, 19° 15′ E
Ciutat més gran	Budapest
Govern President Primer ministre	República democràtica László Sólyom Ferenc Gyurcsány
Superfície  - Total  - Aigua (%)	93,030 km² (109è) 0.74%
Població  - Estimació gener 2005  - Cens 2001  - Densitat	10,006,835 (82è) 10,198,315 108 hab/km² (94è)
Moneda	Fòrint (HUF)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Fundació	Desembre any 1000
Himne nacional	Himnusz (Isten áldd meg a magyart)
Domini internet	.hu
Codi telefònic	+36
Gentilici	Hongarès, hongaresa

La República d'Hongria (en hongarès, Magyar Köztársaság) és una república de l'Europa central. Limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, a l'est i al sud-est amb Romania, al sud amb Sèrbia i Croàcia, i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.

edita Història

L'arribada de les tribus magiars sota el comandament del cabdill Árpád des de les planes de l'Europa central l'any 896 marca l'inici del primitiu estat hongarès. Pels volts de l'any 1000 el rei Esteve es converteix al cristianisme. Durant l'edat mitjana el regne hongarès s'estendrà al vessant sud dels Càrpats, a la plana del Danubi, englobant el que avui són Eslovàquia, Transilvània, Vojvodina i Eslavònia.

La desfeta hongaresa a la batalla de Mohács davant les tropes otomanes (1526) comportarà la pràctica desaparició del regne, del que sols restarà una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a Pózsony (Pressburg, actualment Bratislava). Unit dinàsticament a les possessions dels Habsburg per aclamació de la noblesa que havia aconseguit escapolir-se dels turcs, no serà fins a finals del segle XVII i principis del XVIII que es produeixi la reconquesta del territori perdut. Tanmateix el país serà reduït administrativament a província austríaca i l'alemany declarat llengua oficial (1780).

La revolució de 1848 provocarà la revolta d'Hongria i la seva proclamació d'independència sota el govern de Lajos Kossuth. Els Habsburg sufocaran la revolta l'any següent amb l'ajut de la Rússia de Nicolau I de Rússia, s'inicià llavors un període de repressió política que sols s'atenuarà a partir de 1860.

Després de la derrota austríaca a la batalla de Sadowa (1866) el govern imperial acordarà amb les personalitats hongareses més influents la restauració de les institucions pròpies, l'acord serà materialitzat el 1867: la monarquia serà dual en la mateixa persona, alhora emperador d'Àustria i rei d'Hongria. Fins al final de la Primera Guerra Mundial, el Govern estarà en mans de la poderosa aristocràcia terratinent, que endegarà una campanya de magiarització de les minories ètniques, mentre una floreixent burgesia impulsa la industrialització del país. La nova capital, Budapest, formada per la unió de les ciutats de Buda, Obuda i Pest, septuplicarà la seva població en cinquanta anys i assolirà un ambient absolutament cosmopolita.

A causa de la derrota a la Gran Guerra esclatà a Budapest el novembre de 1918 una revolta que durà a la proclamació de la República, presidida pel comte Mihály Károlyi. El març de 1919 els comunistes dirigits per Béla Kun assumiran el poder fins ser derrotats per les forces contrarevolucionàries ajudades per l'exèrcit romanès.

Pel Tractat del Trianon (1920) se sancionà el país amb la pèrdua de dues terceres parts del seu territori. L'almirall Miklós Horthy intenta reinstaurar la monarquia en la persona del derrocat Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, però acaba traint-lo i autoproclamant-se regent -sense rei- amb poders dictatorials (1920-1944). Hongria s'acabà alineant amb l'Eix i entrant a la Segona Guerra Mundial al costat d'aquest, però el 1944 negocià unilateralment la pau amb els aliats i aleshores fou ocupada per les tropes alemanyes. Horthy va ser detingut i traslladat a Baviera, i al seu lloc fou ocupat per Ferenc Szálasi, dirigent del Partit de la Creu Fletxada, declaradament pro-nazi. El país patí en pocs mesos la massiva deportació i extermini de més de mig milió de jueus.

Un cop alliberat el país per les tropes russes, hi haurà un breu període democràtic, però el 1947 s'instaurarà a Hongria un règim comunista sota el Partit dels Treballadors Hongaresos. El país ingressarà al COMECON (1949) i al Pacte de Varsòvia (1955). Afavorida pels nous vents després de la mort de Stalin, el 1956 hi hagué una revolta popular encapçalada pel primer ministre reformista Imre Nagy, que fou cruentament sufocada per l'exèrcit soviètic. Nagy fou deportat a Romania i afusellat dos anys després, mentre el país era sotmès al govern titella de János Kádár que romangué al poder fins a la seva dimissió el 1988. Tanmateix aquest havia impulsat progressivament l'economia de mercat i el multipartidisme, de manera que Hongria seria el país més desenvolupat de l'Europa de l'Est.

Amb el col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Hongria recuperà la democràcia per simple reconversió dels dirigents comunistes. El 1999 ingressà a l'OTAN i el 2004 a la Unió Europea. Tanmateix, l'economia tothora fortament estatal i la magnitud del deute extern han causat que el país no hagi estat admès a la zona Euro.

edita Subdivisions

Hongria és una república. El seu nom oficial és Magyar Köztársaság, o República Hongaresa. El país està dividit en megye o províncies, ciutats autònomes i la capital.

Organització territorial d'Hongria
Províncies (megye): Bács-Kiskun | Baranya | Békés | Borsod-Abaúj-Zemplén | Csongrád | Fejér | Győr-Moson-Sopron | Hajdú-Bihar | Heves | Jász-Nagykun-Szolnok | Komárom-Esztergom | Nógrád | Pest | Somogy | Szabolcs-Szatmár-Bereg | Tolna | Vas | Veszprém | Zala
Ciutats autònomes: Békéscsaba | Debrecen | Dunaújváros | Eger | Győr | Hódmezővásárhely | Kaposvár | Kecskemét | Miskolc | Nagykanizsa | Nyíregyháza | Pécs | Sopron | Szeged | Székesfehérvár | Szolnok | Szombathely | Tatabánya | Veszprém | Zalaegerszeg
Capital: Budapest

edita Geografia

Mapa d'Hongria (en anglès)

edita Geografia física

Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyós (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la més elevada de les quals és el Kékes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons, on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony.

Compta amb tres grans rius, el Danubi i els seus afluents Tisza i Dráva, a més a més de llacs de diversa consideració, com el ja esmentat Balaton i el Fertő o Neusiedler, a la frontera amb Àustria.

La superfície és de 93.030 km².

edita Geografia humana

A Hongria hi viuen poc més de deu milions d'habitants (10.006.835, estimació del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% al 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'ètnia magiar (89,9%) que parlen hongarès, tot i que també hi ha una població important de gitanos i d'altres minories europees, com romanesos, alemanys, serbis o eslovacs. La capital és Budapest.

L'índex d'alfabetització és força alt (99,4% al 2003). Els hongaresos han desenvolupat una literatura de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts com Imre Kertész, Sándor Petőfi o Sándor Márai.

La capital del país és Budapest, i les ciutats principals són Debrecen, Miskolc, Szeged, Pécs i Győr.

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hongria

• (català) Guia de Budapest

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Pobles de parla ugrofinesa
Pobles fino-pèrmics: Estònia - Finlàndia - Carèlia - Lapònia - Marí El - Mordòvia - Udmúrtia - República de Komi - Vèpsia - Livònia - Vòtia - Ingrians - Võros Pòbles úgrics Hongria - Khàntia-Mànsia