Francis Poulenc.html



Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis (amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre).

Nasqué a París, ciutat que estimà tota la vida per la seva elegància i energia. Amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la música, encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes, el qual el presentà a Erik Satie, Casella i Auric. Un cop obtingué el diploma al Lycée Condorcet i féu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudià amb Koechlin.

Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutja el gust contemporani pel romanticisme i l'impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i P. Eluard, i acompanyà Pierre Bernac en els seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.

Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de la invenció espontània; testimonien sempre una gran independència d'esperit.

edita Obres

D'entre les obres de Poulenc cal destacar:

• Les òperes:
  • Les Mamelles de Tirésias de 1947
  • Dialogues des Carmélites de 1957
  • La Voix humaine de 1959.
• Obres religioses: Litanies à la vierge noire, de 1936, un "gloria per a soprano sola, cor mixt i orquestra", un "Stabat mater" per a soprano, cor mixt i orquestra.
• Ballets: Les Biches, de 1924.
• Peces per a piano, entre les quals cal esmentar el concert per a piano i orquestra conegut com "Concert núm. 1", que l'autor anomenava en privat, per raons desconegudes, el Concerto casquette.
• Música per a la història de Babar l'elefant, per a locutor i piano (posteriorment orquestrada per Jean Françaix).
• Un concert per a orgue, cordes i timbals, un concert per a piano, un concert per a dos pianos, el "concert campestre" per a clavecí i orquestra.
• Música de cambra, entre la qual cal esmentar una Sonata per a clarinet i piano (1962), una sonata per a flauta i piano, un sextet per a piano i instruments de vent.
• Fiançailles pour rire, cicle de cançons.
• Nombroses peces profanes i religioses per a cor mixt a capella: "set cançons" sobre textos de Guillaume Apollinaire i Paul Eluard, "un soir de neige", "Chansons françaises" sobre textos anònims de l'edat mitjana, "Chansons à boire", "quatre petites prières de saint François d'Assise" per a cor masculí, "Petites voix" per a cor d'infants, una "missa en sol major" i diversos motets.