Francesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català. El 1756 s'instaŀlà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tramulles. Inscrit al coŀlegi de pintors el 1771, en fou clavari (1776) i primer cònsol (1782). Es dedicà sobretot a les decoracions murals amb temes bíblics o mitològics, de vegades ajudat pel pintor igualment vigatà Llucià Romeu. El 1784 féu la decoració del Palau del Bisbe de Barcelona, el 1791 la del Palau Moja -considerada una de les seves millors obres- i el 1793 la de la casa del comerciant Joan Ribera al carrer Nou de Sant Francesc (avui a la casa de Pau Casals al Vendrell). També decorà el palau del marquès de Sabassona, actual seu de l'Ateneu Barcelonès: les cinc pintures que hi va fer són a les sales on hi ha la biblioteca.
Les decoracions de les cases Clarós i del Marquès de Monistrol, avui desaparegudes, es troben al Palau Reial de Pedralbes. Estilísticament el Vigatà se situa en una línia personal que partint de l'estil rococó arriba a un cert preromanticisme, essent de vegades comparat amb el pintor francès Eugène Delacroix.
|
