La fonologia és la ciència que estudia els sons. És una branca de la filologia i actualment té relació amb la síntesi de veu i la lingüística computacional. Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir, els sons distintius que serveixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les altres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seva constitució en síl·labes. La transcripció fonològica es posa entre // per distingir-la de la fonètica, entre claudàtors [].
La fonologia disciplina que estudia el contacte entre els sons d’una paraula, ens posa en alerta de quan un nen té problemes fonològics importants i li cal un tractament logopèdic individualitzat. Fins els tres primers anys de vida els nens aprenen el codi lingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable però cal vigilar la seva evolució. Més enllà les quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ja no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil fonològic ( La Prova del desenvolupament fonològic de la Laura Bosch és una prova molt adequada [1]) Si s’observen trets greus en el seu perfil, seria necessari recomanar un tractament logopèdic. El nen que frontalitza els sons i transforma totes les velars ( /c/ /g/) i la fricativa ( /s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos fonològics preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la indiferienciació entre els sons /l/ /r/ /d/, omissió de consonants i síl·labes inicials i simplificació de diftongs. Als sis anys el desenvolupament fonològic ha d'estar completat perquè es necessari per l'adquisició de la lectoescriptura.
edita Arrticles relacionats
edita Referències
- ↑ BOSCH GALCERAN, Laura. Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys. 1987. Barcelona: P.P.U., 1987 ISBN: 84-7665-140-6
|
