 |
Aquest article tracta sobre Dogma. Per altres significats, vegeu «Dogma 95». |
En el llenguatge eclesiàstic, un dogma és un principi cert i una veritat inconfutable. Apareix al Nou Testament amb una significació profana equivalent a “edicte” i al mateix temps amb el sentit de “prescripció” com a veritat del Nou Testament, amb el consentiment de la comunitat, de l’Església i sota la influència de l’Esperit Sant.
La teologia catòlica defineix els dogmes com les preposicions que anuncien la veritat revelada contingudes a les escriptures i a la tradició, i són proposades del magisteri eclesiàstic. El dogma és per l’església catòlica la revelació i el magisteri, i va per aquest motiu cregut, fide divina et catholica. Enfront d’aquesta concepció la Reforma Protestant es va oposar definint que l’única base dogmàtica per a un cristià és la Bíblia. Etimològicament la paraula ens arriba del grec on tenia el significat de doctrina comunament acceptada.
|
