En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que te una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen.
A l'edat mitjana s'usava l'expressió chomarcha, comarquia o commarca com a sinònim de marca, terra fronterera. És a l'Edat Moderna quan va passar del sentit de terra veïna a territoris d'assenyalament popular, encara que amb un ús imprecís.
Als Països Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organització territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autònoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936 proposada pel geògraf català Pau Vila, on va establir a partir dels centres de mercat, unes unitats regionals amb certs trets homogenis. Al País Valencià el nom oficial que reben les comarques és "Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria".
A les illes Balears, el concepte comarcal també és variat. Per exemple, a l'illa de Mallorca, les comarques ha estat redefinides com a les Mancomunitats i se n'ha definit un total de 6. Les altres illes, Menorca i les Pitiüses, constitueixen en si una unitat comarcal.
També n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al País Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).
edita Vegeu també
edita Comarques dels Països Catalans
edita Comarques d'altres territoris
|