Cavall.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
Per a altres significats, vegeu «Cavall (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Equus caballus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||||
El cavall (Equus caballus, Equus ferus caballus o Equus przewalskii forma caballus) és un mamífer perissodàctil que per les seves característiques ha domesticat des d'antic pels humans. Les femelles es diuen egües o eugues i els petits i joves poltres. Hi ha races de cavalls mida petita que de forma genèrica són anomenades ponis.
El dentat definitiu consta de 40 peces. Els ullals són rudimentaris i manquen en la femella.
El cap és relativament gros, sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites.
En els cavalls domèstics la crinera és, en general, llarga i gairebé sempre caiguda.
La cua, acostuma a ser llarga.
El crit del cavall és anomenat aïnada o renill.
El cavall, és herbívor i granívor, pot digerir la cel·lulosa igual que els ruminants, però a diferència d'aquests, la fermentació i absorció té lloc en el cec i en l'intestí gruixut, on hi ha una rica flora microbiana i bacteris que ataquen de manera anaeròbica la cel·lulosa.
El seu aparell digestiu és més complex i més gran que el dels carnívors, però menys complex i menor que el dels ruminants.
L'estómac és simple, el cec és un gran sac d'un metre de llargària amb una capacitat de 35 litres, i l'intestí gruixut, també molt desenvolupat, pot tenir una capacitat d'entre 80 i 130 litres.
Les principals races de cavalls es poden classificar en tres tipus, tot i que hi ha diverses classificacions:
- cavall de sella
- cavall de tir
- poni
D’entre les diferents races de cavalls es poden esmentar:
- Cavall de raça andalusa
- Cavall de raça àrab
- Cavall de raça belga
- Cavall de raça bolonyesa
- Cavall de raça bretona
- Cavall de raça catalana
- Cavall de raça d'haca anglesa
- Cavall de raça perxerona
Segons el color del pelatge, de les crins i la cua els cavalls s'anomenen:
- negre o moreu
- bru
- castany o bai
- roig, sor o alatzà
- pèl de rata, burell o cendrós
- falb
- ros
- baig o roig dun
- negre crem
- perlí
- crem
- tacat o clapat
- pigat
- liart
- ruà
Altres denominacions són possibles : melat,flor de romer,...
edita Origen
Fa 55 milions d'anys va habitar el Hyracotherium (o Eohippus), avantpassat de tots els membres del gènere Equus. L'Eohippus tenia una mida que oscil·lava entre els 2 i els 4 dm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus orígens es poden trobar a Amèrica del Nord, on es va extingir. Anys més tard van ser els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americà.
L'evolució de l'Eohippus va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm y va perdre els dits fins a fer-se monodàctil, és a dir, amb un sol dit. Poc a poc, el seu únic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o peülla i així fugir més fàcilment dels seus depredadors. L'Eohippus evolucionaria posteriorment a una espècie denominada Mesohippus, d'una mida superior i que ja presentava peus amb forma de casc. Després aquest evolucionaria al Merychippus, després a l'espècie del Pliohippus, per a evolucionar a l'Equus més tard i, finalment, al que coneixem avui en dia, l'èquid.
edita Reproducció
Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestació dura uns 11 mesos, i la femella dona a llum una sola cria. Els cavalls domèstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per això en certes ocasions és necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes es denominen mamporrers.
edita Aires
Denominem aires a les diferents formes de desplaçar-se que té el cavall. El cavall té tres aires naturals: pas, trot i galop.
-Pas: és l'aire més lent, amb quatre temps. El cavall en aquest aire avança en diagonal (es a dir, avança a la vegada la mà esquerra i el peu dret, i així consecutivament).
-Trot: aire més ràpid que el pas, de dos temps, simètric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensió, sense cap peu sobre el terra). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a la major amplitud de tranc).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||