Cardedeu.html



Cardedeu

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Oriental
Vista parcial de la plaça Sant Joan i de l'Ajuntament de Cardedeu.
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental
Gentilici	Cardedeuenc, cardedeuenca
Superfície	12,89 km²
Altitud	193 m
Població (2007)   • Densitat	15.775 hab. 1.223,82 hab/km²
Coordenades	41° 38′ 26″ N 2° 21′ 34″ ECoordenades: 41° 38′ 26″ N 2° 21′ 34″ E
Formació Fundació	941 dC (Carotitulo)
Sistema polític Entitats de població • Alcalde:	1 Calamanda Vila i Borralleras (CiU)
Web	cardedeu.cat

Cardedeu és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 16.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

edita Geografia

	Cànoves i Samalús	Sant Pere de Vilamajor
les Franqueses del Vallès		Sant Antoni de Vilamajor
la Roca del Vallès		Llinars del Vallès

El municipi, que té una extensió de 12,89 km², és emplaçat en plena depressió prelitoral, entre la serralada litoral i el massís del Montseny. És travessat per la riera de Vallforners, coneguda més popularment com a riera de Cànoves, afluent del Mogent que, alhora, és afluent del Besòs. El punt més elevat del municipi es troba situat al nord-oest del terme, prop de l'ermita de Sant Hilari (305 m), mentre que el més baix és al sud, a la vall del riu Mogent (155 m); l'altitud mitjana de la vila és, doncs, de 193 m sobre el nivell del mar. La longitud màxima és, de nord a sud, de 6,3 km i, d'est a oest, de 3,7 km.

El terme municipal limita, al nord, amb Cànoves i Samalús i, a un punt conegut com la Pedra Foradada, amb Sant Pere de Vilamajor; a llevant, amb Sant Antoni de Vilamajor a través del veïnat de Sant Julià d'Alfou; al sud-est, amb Llinars del Vallès; al sud-oest, amb La Roca del Vallès (veïnats de Santa Agnès de Malanyanes, el Castell de Bell-lloc i el Manso de Vilalba); i, al nord-oest, amb les Franqueses del Vallès a través dels veïnats de Marata i Corró d'Amunt.

Distant 9 Km de la capital de comarca, Granollers, i 38 km de Barcelona, Cardedeu és un poble molt accessible perquè compta amb un gran nombre de vies de comunicació, com ara l'autopista AP-7 (sortida 12, Cardedeu - La Roca), la carretera comarcal C-251 que travessa el nucli urbà, la C-35 (variant de Cardedeu i Llinars del Vallès), i les carreteres locals a Cànoves, Dosrius i La Roca del Vallès. La vila també és zona de pas de la via ferroviària Barcelona - Portbou, s'hi aturen combois de Rodalies cada deu minuts al matí i cada mitja hora la resta del dia.

El paisatge circumdant, tot i que actualment es troba força urbanitzat, encara conserva les característiques pròpies de la plana vallesana amb una zona, coneguda com el Rial, a l'est de la riera, dominada per conreus cerealistes i explotacions ramaderes; a ponent, el terreny, de característiques argiloses, és més elevat i el paisatge és dominat per valls suaus i petits turons que configuren un mosaic de camps i retalls de bosc mediterrani; al sud, on predomina un paisatge densament urbanitzat, hi ha el polígon industrial Sud, la carena del parc de la Serreta, la vall del riu Mogent i l'autopista AP-7.

edita Clima

Climograma de Cardedeu.

edita Demografia

Cardedeu ha crescut molt degut a les facilitats en les comunicacions, això ha permès que molta gent que vivia i treballava a Barcelona pogués fer-se una casa o comprar-se un pis fora de la gran ciutat. Això ha provocat que aquesta vila sigui una de les poblacions que ha crescut més al Vallès Oriental en els últims 10 anys.

edita Política

Resultat eleccions municipals a Cardedeu

Les eleccions municipals a Catalunya del 2007 van donar com força més votada a CiU amb 7 regidors, això i l'entrada de les CUP van fer que el tripartit (PSC+ERC+ICV) que manaven a Cardedeu fins aquell moment perdés la majoria absoluta. Després d'uns intensos dies de negociacions CiU i ERC van arribar a un acord per governar la vila de Cardedeu durant aquesta legislatura. L'alcaldia la tindria el cap de llista d'Esquerra durant 1 any, en Joan Masferrer i Sala, i els següents 3 anys la cap de llista de CiU la Calamanda Vila i Borralleras.

Històric de les eleccions Municipals de Cardedeu 1979-2007

De l'any 1979 fins a l'any 1995 a Cardedeu va governar Convergència i Unió en solitari. La legislatura de l'any 1995 al 1999 van governar en coalició el Partit Socialista amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. La legislatura del 1999 al any 2003 van governar el Partit Socialista amb Iniciativa per Catalunya. La passada legislatura va guanyar CiU, no ho feia des de l'any 1991, tot hi així es va fer el tripartit format pel Partit Socialista, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Es van repartir l'alcaldia, dos anys per ERC (2003-2005) i dos anys per al PSC (2005-2007).

Llista d'alcaldes de Cardedeu des de l'any 1979

edita Orígens toponímics

Pel topònim confús que dóna nom a la vila s’han barrejat diverses possibilitats, però sembla ser que la més acceptada és la de Francesc de B. Moll que proposa que l'origen de Cardedeu prové de Car (quer) de Déu, que significaria “penyal de font”. No es considera admissible fonèticament la proposta de Balari i Jovany, segons la qual el topònim derivaria de quercitulum (alzinar petit). Tot i això la confusió toponímica s’ha perpetuat en l'escut municipal, que té representades tres flors de card daurades, donant lloc a equívocs sobre l'origen del nom de la vila.

edita Història

La depressió prelitoral ha estat i és el principal corredor natural del continent europeu a la península ibèrica, consta de planes fèrtils, un clima suau i certa proximitat al mar, per això les nostres contrades han estat habitades des de temps immemorials. Trobem restes megalítiques al Pla de Pins Rosers. En època romana, pel bell mig del Vallès hi passava la via Augusta i diverses vies secundàries; de fet hi trobem un gran nombre de restes romanes, massa sovint desateses pel seu caràcter poc espectacular. A Cardedeu són nombroses les masies i els camps de conreu on s’hi ha trobat restes de terrissa d'aquella època com ara a Ca l'Alzina o el Pla del Rifanyés.

edita Orígens medievals

Cardedeu és una vila d'origen medieval, ja que la primera referència escrita que es coneix data de l'any 941, quan apareix el nom de Carotitulo, mentre que la parròquia de Santa Maria està documentada des del 1012 com a pertanyent al terme de jurisdicció reial del castell de Vilamajor, (Batllia de Vilamajor) juntament amb les parròquies de Santa Susanna de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Sant Julià del Fou. En aquella època el poblament deuria ser de caràcter disseminat, amb diverses viles rurals i masos.

L’any 1264 trobant-se de pas el rei Jaume I el Conqueridor a Cardedeu va concedir el privilegi de resoldre les causes criminals i els plets civils, a excepció dels homicidis i les apel·lacions, davant del batlle de Vilamajor en comptes del de Barcelona. Més endavant, el 12 de maig de 1272 a Girona, el rei signava la carta de poblament de la vila de Cardedol, concedint que es pogués construir una muralla, celebrar mercat els dimecres i una fira per la Santa Creu de setembre, alhora que s’eximia la població de pagar alguns impostos. També va manar que hi passés el camí reial que menava de Barcelona a França nomenant les famílies Montells i Lledó com a encarregades de fer complir les disposicions establertes. D’aquesta manera Cardedeu adquiria definitivament caràcter urbà.

L’any 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida per Alfons III a Berenguer de Sentmenat per premiar els seus serveis a la corona. Després de diversos anys de malestar, les quatre parròquies tornaren a mans reials, però al 1381 el futur Joan I venia la batllia a perpetuïtat a Bernat IV de Cabrera per tal de saldar deutes de la corona. Tres anys després, un pacte entre els prohoms de la batllia i consellers de la ciutat de Barcelona aconseguia que les parròquies de Vilamajor fossin nomenades “carrer i braç de la Ciutat de Barcelona”, obtenint els drets i deures de dita ciutat i retornant al patrimoni reial.

edita Època moderna

La segregació de Cardedeu es féu efectiva l'any 1599, quan Felip II concedí la separació de Cardedeu de Vilamajor, i tot i que per alguns afers encara actuarien junts durant uns anys, a partir d'aquest moment ja tindrien batlles propis i constituirien municipis diferenciats.

Entre els diversos fets calamitosos registrats històricament durant aquesta època destaquen el terratrèmol a Catalunya del 25 de maig de 1448, que tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès i provocà més d'un centenar de víctimes, així com l'esfondrament de part del campanar i de diverses cases, el saqueig i incendi de la vila per part de les tropes castellanes l'any 1640 en plena Guerra dels Segadors, i les inundacions de 1776 i 1777.

Malgrat aquestes desgràcies la vila de Cardedeu, situada en un punt estratègic per les vies de comunicació entre Barcelona, Girona i França, anirà creixent lentament i prosperant fins a assolir l'any 1787 una població de 1085 habitants segons els cens de Floridablanca.

edita Segle XIX

El segle XIX fou una mescla de progrés i destacats fets violents. Així doncs, durant la Guerra del Francès es cremen diversos masos com ara Can Bas i Can Font de la Perera entre d'altres, i al 16 de desembre de 1808 es lliura al torrent del Fou, entre Cardedeu i Llinars del Vallès, la batalla de Llinars entre espanyols i francesos, que acaba amb el triomf dels segons, capitanejats pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr. Les tropes napoleòniques entren a Cardedeu i sense trobar resistència arriben a Barcelona, on trenquen el bloqueig de Barcelona i alliberen les guarnicions franceses. D'aquesta batalla el francès Jean Charles Langlois en farà un gravat anomenat La bataille de Cardedeu que es pot contemplar actualment al Museu del Louvre a París.

Gràcies a l'arribada del tren (1860) i el pas de la carretera de Caldes a Sant Celoni (1864) el municipi experimentarà un lleu creixement i anirà esdevenint una vila moderna. Aquest progrés tan sols serà interromput pels lamentables fets ocorreguts al 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l'arxiu municipal (28 de maig), així com l'ajuntament, l'església i l'estació (6 de novembre). Fou en aquesta última ocasió quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l'església i després de rendir-se sota la promesa que se’ls hi respectaria la vida foren afusellats sense contemplacions.

edita Vila d'estiueig

Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu començà a tenir especial importància el fenomen de l'estiueig, amb les primeres viles construïdes l'any 1880. Els arquitectes més destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Ros i Vila, i el més conegut de tots, Manuel Raspall, que deixaren un valuós patrimoni arquitectònic encara ara conservat.

Entre els estiuejants que escolliren Cardedeu a finals del segle XIX i primeries del XX hi ha figures com els senadors Josep Vilaseca i Moragues i Josep Daurella i Rull, els alcaldes de Barcelona Marià Borrell i Joan Amat i Sormani, o el diputat de corts per la Lliga Regionalista Joan Lligé i Pagès, a més de diferents industrials, banquers i professionals liberals.

El 18 d'agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d'inauguració per part de Josep Carner. Un altre escriptor català de renom que visità la població en diverses ocasions va ser Santiago Rusiñol, qui en alguna ocasió es desplaçà des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Vallès.

edita Vegeu també

• Batllia de Vilamajor

edita Esdeveniments històrics

• 941 – Primera referència escrita de Cardedeu sota el nom de Carotitulo.
• 1012 – Primera referència escrita de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu.
• 1127 – S’esmenta el Mas Sant Hilari.
• 1264 – Jaume I fa nit a Cardedeu camí de Perpinyà.
• 1272 – El rei Jaume I concedeix la carta de repoblació a Cardedeu.
• 1279 – Pere II resta dos dies a Cardedeu, fent saber que el mercat serà el dimarts en lloc del dilluns.
• 1328 – Alfons III dóna la jurisdicció de la batllia de Vilamajor a Berenguer de Sentmenat pels seus serveis a la corona.
• 1345 – Revolta dels habitants de les quatre parròquies contra Jaufred de Sentmenat, que és assassinat a la masia de Can Terrades del Rieral.
• 1381 – L’Infant Joan ven a perpetuïtat les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, el Fou i Santa Susanna a Bernat IV de Cabrera.
• 1384 – Es signa el pacte pel qual les quatre parròquies esdevenen carrer i braç de Barcelona i deixen d'estar sota el jou feudal.
• 1448 - El 25 de maig hi ha un terratrèmol que provoca un centenar de víctimes i nombrosos desperfectes.
• 1470 – A Cardedeu hi ha 51 focs i 2 capellans (entre 205 i 257 persones aprox.).
• 1599 – Felip III concedeix la separació de la universitat de Cardedeu de la de Vilamajor (Vilamagore). Comença l'autonomia del municipi.
• 1640 – Aixecaments a Cardedeu, com a d'altres poblacions del Vallès, contra els soldats castellans, que saquegen i incendien part de la vila.
• 1776-1777 – Desbordament de la riera i inundació del nucli de la Vila.
• 1787 – Cens de Floridablanca: 1.085 habitants.
• 1808 – Les tropes napoleòniques del general Saint Cyr, situades a Llinars, vencen a les espanyoles comandades pel general Vives entrant a Cardedeu i trobant el pas lliure fins a Barcelona.
• 1860 - Arribada del tren.
• 1873 – Ocupació de la Vila per part de les tropes carlines, que cremen l'Església i l'Ajuntament, i afusellen els liberals que s’havien refugiat al campanar.
• 1907 – Jocs Florals de Cardedeu
• 1930-31 – I i II Concursos d'Aviació.
• 1932-33 – Primers aplecs de Sardanes
• 1939 – (29 de gener) Entren les tropes nacionals a la Vila.
• 1953 – Inauguració del II Seminari Dominicà a l'Estat Espanyol.
• 1981 – Primeres emissions regulars de Ràdio Televisió Cardedeu. Primera televisió local dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol.

edita Patrimoni arquitectònic

edita El dolmen de Pins Rosers

El dolmen de Pins Rosers és un monument megalític situat a l'antic pla de Pins Rosers o pla Marsell, molt a la vora de l'antic camí ral, i que actualment forma part de la decoració dels jardins de l'empresa Aigües del Ter-Llobregat. Aquest monument forma un cercle irregular; al seu interior hi ha dolmen central. Està format per nou monòlits que en un inici estaven plantats verticalment; a l'actualitat però n'hi ha algun de tombat. Segons una llegenda recollida al Costumari Català d'en Joan Amades, les pedres que formen el dolmen formaven part d'un antic hostal on cada nit assassinaven als clients amb una guillotina. La criada del hostal i un jove van escapar d'allà amb vida i van explicar-ho als guàrdies que van detenir l'amo i van enderrocar l'edifici.

El Montseny des de Cardedeu.

Esglèsia Romànica de Sant Corneli a Cardedeu.

edita Església parroquial de Santa Maria

L'edifici actual va ser construït entre els segles XVI i XVIII.

Amb tot, l'existència d'una comunitat cristiana a Cardedeu apareix citada per primera vegada en uns documents del segle XI, i les excavacions arqueològiques, aixi com algunes restes de mur visibles a la capçalera de l'església, donen testimoni d'un anterior edifici romànic. Durant la seva història recent, l'església parroquial ha estat cremada intencionadament dues vegades, el 1873, durant la Tercera guerra carlina, i el 1939, al final de la Guerra Civil.

De l'edifici d'època moderna, és de destacar el campanar, de planta quadrada, 27 metres d'alçària, amb gàrgoles zoomòrfiques i coronat amb merlets de tipus català. Conté quatre campanes, la més antiga de les quals (“Teresa”), va ser fosa a mitjans del segle XVIII. També és notable la portalada escultòrica (datada el 1780), on es pot observar la Mare de Déu de l'Assumpció, damunt d'un entaulament renaixentista, on apareix l'escut de la vila, sostingut per dues cariàtides (representant la joventut i la vellesa). A l'interior de l'església destaca una pica baptismal del segle XVI i les pintures al fresc d'Antoni Vila Arrufat, que decoren la capella del Sagrament.

edita Capella de Sant Corneli

De planta i basament preromànics, és una de les capelles més antigues de Cardedeu. Fou dedicada inicialment a Sant Corneli i Sant Cebrià. Al segle XII va acollir la confraria de Santa Maria i a partir de 1409 va passar a dependre del monestir de monges de Montalegre. Tot i la desamortització de 1870, en què va passar a ser propietat municipal, s'hi va conservar el culte fins a les primeres dècades del segle XX. Posteriorment va ser emprada per a múltiples funcions (magatzem, presó preventiva) fins que, entre 1971 i 1986, va esdevenir el local de l'Agrupació Coral Cardedeuenca, que la va mantenir i restaurar. El 1992 es va procedir a l'enderroc de diversos edificis adosats a la capella, deixant-la aïllada i visible des de tots els angles. Actualment s'hi presenten regularment exposicions de temàtica local i d'art contemporani.

edita Farmàcia Balvey

Antiga farmàcia Balvey

La reconstrucció de l'antiga farmàcia Balvey, en ús fins el 1954 permet contemplar una magnífica col·lecció de caixes de llauna de medicaments, i el mobiliari de finals del segle XVIII i princips del XIX, amb envasos.

edita Cases de pagès^[1]

Actualment es poden comptar una bona seixantena de masos a Cardedeu i els seus vorals.

Les dates més antigues que apareixen gravades a les pedres d'algunes d'aquestes cases són del segle XVI (la Fleca Vella, 1550; can Bellsolar, 1587). Sembla que és en aquest segle quan es consoliden i es reedifiquen les masies més importants, que arribaran, sense gaires modificacions, fins a començaments del segle XX i moltes fins a l'actualitat.

En documents escrits, però, ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals. És de destacar, per exemple, que a la carta de poblament (1272) concedida pel rei Jaume el Conqueridor, hi apareguin esmentats els cognoms de Lledó i de Montells. Can Lledó (desaparegut cap a 1915, amb la construcció de la Plaça de Sant Joan) i can Montells, juntament amb can Diumer, la Casa Nova (el Mas del Pla) i can Suari del Fou, són algunes de les cases de pagès més antigues de Cardedeu.

edita Vegeu també

• Arquitectura de Manuel J. Raspall a Cardedeu

edita Mitjans de Comunicació

edita Ràdio i Televisió Cardedeu

Cardedeu compta amb la televisió local més antiga de tot l'estat. La Televisió de Cardedeu emet com a mínim cada setmana un informatiu. També s'emet una programació regular de ràdio des de les instal·lacions de la Mongia.

edita Premsa escrita

Es publica una revista comercial anomenada "Ull a l'Ull", un periòdic mensual "El Nas" i un futlletó editat des de l'Ajuntament que es diu "La Vila"

edita Internet

"La llista de Cardedeu" va ser creada pel Club Online l'any 1997. Hi ha prop d'un miler d'usuaris conectats i s'enviien noticies des de les diferents entitats del poble, regidories, la parroquia i ciutadans a títol individual. Tothom pot rebre i escriure missatges a la llista amb la qual cosa és normal que es generin debats de tota mena.

edita El Camí

El camí dels Països Catalans té la seu nacional a Cardedeu, amb la qual cosa tots els que fan el camí tenen parada obligatòria a la nostra vila. El camí per tant fa de dinamitzador tant cultural com econòmic del poble.

edita Referències

1. ↑ COMAS, P. (textos) i CASTELLS, J. (dibuixos). Cases de pagès. Cardedeu i rodalia. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), 1982.

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardedeu

• Ajuntament de Cardedeu
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• L'Esquellot Associació Cultural de Cardedeu
• Casal de Joves de Cardedeu
• Llista i Biografia dels alcaldes de Cardedeu des de l'any 1900 fins ara
• Llista de correu de Cardedeu
• Museu Arxiu Tomàs Balbey