Cap de Creus.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem N de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània entre el golf de Roses i el golf del Lleó, del qual constitueix el límit meridional. Aquest cap és el punt més oriental de la península Ibèrica.
L'àrea del cap pertany al terme municipal de Cadaqués i forma part del Parc Natural del Cap de Creus.
A la contrada, és conegut també com a cap del Diable, i els sectors N i S de mar que el cap separa, com a mar d'Amunt i mar d'Avall, respectivament.
Sobre el promontori més pròxim a la punta, a 87 m sobre el nivell del mar, hi ha un far, el senyal lumínic del qual arriba a una distància de 34 milles nàutiques.
Taula de continguts |
edita La península del cap de Creus
És un promontori abrupte i rocós, de 672 m de altitud, que s'alça sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós, tallada per nombroses entalladures, a forma de petites cales, orientades en funció de l'estructura de la pissarra. Des d'un punt de vista geològic i morfològic, forma part dels estreps dels Pirineus orientals, que s'enfonsen dintre del mar pel massís del cap de Creus. Sobre terrenys granítics i d'estructura laminar de l'ordovicià (paleozoic).
Està influenciat per les onades, provocades fonamentalment per la tramuntana , nom que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest, i pels vents de llevant. En aquesta àrea es registren unes precipitacions anuals que van entre els 500 i 800 mm; es tracta, per tant, d'un clima mediterrani humit, caracteritzat per la suavitat tèrmica i unes precipitacions moderades.
Presenta una vegetació dominant de matolls i formacions arbustives.
Península al nord de la Costa Brava que reposa sobre nivells geològics de més de 450 milions d’ anys i que des del 1984 és considerada espai natural protegit amb la categoria de parc natural.
Avarca els municipis: El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. Forma un litoral extremadament abrupte, d’aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l' erosió i els vents, prats i boscos a l’ interior, i amagades cales d’aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, es un punt important de flux d’aus migratòries.
Destaca especialment la singularitat d'algunes roques associades a formes d’animals, que, amb el pas del temps, han arribat a ser mítiques; es el cas de l’àguila de Tudela i el lleó del Cap Gros, o el de la roca de l’ illa de Culleró, situada davant la cala del mateix nombre i en la qual sembla que Salvador Dalí s’hi va inspirar per crear l’obra El gran masturbador.
edita El Parc natural del cap de Creus
edita Història
Es troben restes del poblament d'aquesta zona ja durant el periode prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l'antiguitat els Rodis fundaren a prop de l'istme, Roses. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqués i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, El Port de la Selva. Durant l'época medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus
Al cim del Pení hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany al Exercit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.
edita El cap de Creus, font d'inspiració
La força del paisatge i de la gent de la regió del cap de Creus ha estat font d'inspiració per a diferents expressions artístiques.
edita Literatura
A banda de les pàgines que autors com Eugeni d'Ors, J. V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla li han dedicat, destaca l'extens poema Somni de Cap de Creus, de Carles Fages de Climent, publicat pòstumament (2003).
edita Pintura
El motiu central de l'oli El gran masturbador, pintat per Salvador Dalí el 1929 (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid) s'inspira, aparentment, en una roca de l'illa de Culleró, situada davant la cala Culleró (a l'oest de la cala Culip). Dalí estiuejà a Cadaqués i, a partir de 1930, a Portlligat, que esdevingué la seva residència permanent fins 1982.
edita Música
Jorge Alfredo Sarraute Sánchez, El faroner del Cap de Creus, 1989 (música per a cor)
Rafael Cabrisas (lletra) i Joaquim Gay (música), Cap de Creus (sardana)
Manel Rius, Cap de Creus (sardana)
Dacosta, Cap de Creus (pop)
edita Cinema
El paratge fou un dels escenaris del film The Light at the Edge of the World dirigit per Kevin Billington el 1971 i protagonitzat per Yul Brynner i Kirk Douglas, una adaptació de la novel·la Le phare du bout du monde de Jules Verne. A l'extrem del cap, més enllà del far, fou construïda una torre que havia de representar el far dit del Fin del Mundo, a l'arxipèlag de la Terra del Foc (Argentina), inspiració de la novel·la, i que fou enderrocada fa pocs anys per restituir el paisatge al seu aspecte original.
edita Bibliografia
- DD. AA., Cap de Creus, espai natural, espai cultural: valors ecològics, paisatgístics i literaris del vértex més oriental de la península ibèrica, dossier monogràfic de la Revista de Girona, 198 (2000), 54-91.
- Miguel Angulo, Cap de Creus, Bilbao, Sua (Cuadernos Pirenaicos), 2006.
- Enric Carreras Vigorós, "Les referències de Cadaqués i del cap de Creus segons la Marca Hispanica", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 63-83.
- Elena Druguet Tantiñà, The structure of the NE Cap de Creus peninsula: relationships with metamorphism and magmatism, tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2008.
- Carles Fages de Climent, Somni de Cap de Creus, ed. de Jordi Pla, Barcelona, Quaderns Crema, 2003.
- Ponç Feliu, Cap de Creus, parc natural, Figueres, Brau, 2007.
- Ponç Feliu, Anuari ornitològic del Parc Natural de Cap de Creus (2001-2005), el Port de la Selva, Parc Natural de Cap de Creus, 2007.
- Teresa Franquesa i Codinach, El paisatge vegetal de la península del cap de Creus, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1995.
- Sílvia Gómez i Victòria Riera Aragó, "Paisatge, pescadors i peixos: la pesca artesanal al cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 40 (2007), 473-489.
- François Jacques Jaubert de Passa (Francesc Jaubert de Paçà), Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le cap de Creus, París, Librairie Gide, 1833 [ed. facs. a cura de Pep Vila: Girona, Institut d'Estudis Gironins-Associació d'Estudis Rossellonesos, 2007].
- J. Mallol i Oriol, Regió del Cap de Creus: ermites, esglèsies i castells, Figueres, Gràfiques Pujol, 1982.
- Josep Maria Masdevall, Antoni Miquel i Santiago Musquera (eds.), La península del cap de Creus i la serra de Verdera: actes de les IV Jornades de la Institució Catalana d'Història Natural, Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos, 1995.
- Montserrat Mataró i Pladelasala, Imma Ollich i Castanyer i Anna M. Puig i Griessenberger, "Poblament medieval i ocupació del teritori als contraforts nord-occidentals del cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39 (2007), 301-308.
- Arnald Plujà i Canals, Estudi del Cap de Creus: la costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic, Figueres, l'autor, 1996.
- Arnald Plujà i Canals, [Parc Natural del Cap de Creus]: 30 itineraris submarins = 30 itinéraires sous-marins, Barcelona, Juventud, 1998.
- Victòria Riera, Josep Lloret i Ponç Feliu, Actes de les Primeres i Segones Jornades del Medi Natural de Cap de Creus: l'amalgama entre els estudis i la gestió del medi natural, el Port de la Selva, Parc Natural de Cap de Creus, 2007.
- Josep Tarrús i Galter, Poblats, dòlmens i menhirs: els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empòrda, Rosselló i Vallespir Oriental), Girona, Diputació de Girona, 2002.
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- Cap Creus OnLine: El Cap de Creus, museu de pedra
- Parc Natural del Cap de Creus
- Atles literari de les terres de Girona: el cap de Creus