WikiPortallus: Brigades Internacionals.html

Les Brigades Internacionals foren unes unitats militars formades per voluntaris vinguts de 54 països d'arreu del món (veure relació) per lluitar en la Guerra Civil Espanyola al costat de la República i en contra dels exèrcits revoltats del general Franco. Van participar en les més cruentes batalles com a unitats de xoc fins que el 23 de setembre de 1938 es retiraren a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No-intervenció.

Segons estudis fets per la l'associació americana d'amics de la Abraham Lincoln Brigade, van haver-hi 59.380 voluntaris mobilitzats en torn a l'ajuda internacional al govern de la República, dels quals 35.252 foren combatents, tot i que mai foren més de 20.000 a l'hora. El nombre de baixes fou molt elevat, 9.934, com a conseqüència del seu caràcter d'unitats de xoc i la seva participació en les més cruentes batalles de la guerra contra les millors tropes de l'exèrcit, fortament militaritzat, de Franco.

A diferència dels exèrcits regulars italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sinó treballadors reclutats pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.

edita La formació de les Brigades Internacionals

La creació de les Brigades Internacionals es va fer a Moscou el 1936 quan el Partit Comunista de la Unió Soviètica començà a captar voluntaris per tal de combatre la revolta que s'estava duent a terme a Espanya. En principi aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la República però més tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per vèncer, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a París, organitzada pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i el Partit Comunista Francès, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.

Els primers brigadistes en arribar ho feren el 14 d'octubre de 1936 procedents de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els que crearen les brigades XI, XII i XIII. Dins d'aquestes estaven organitzats en batallons formats per membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus Estats.

La primera de les brigades en combatre, però, va ser la formada per atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular organitzada per Lluís Companys. Fou, de fet, l'atleta austríac Mechter el primer brigadista caigut en combat, el 19 de juliol.

edita Batalles

Les primeres accions de combat en les que participaren les brigades (la XI, XII i XIV) va ser la Batalla de Madrid, des del 4 de novembre de 1936 fins al Febrer de 1937, en el decurs de la primera ofensiva nacional que ja ocupava Getafe i Leganés. Els 1.550 homes i dones (1.628 segons els arxius soviètics) van crear el quarter general a la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se al general Varela als voltants de la "Casa de Campo", als accessos des de la carretera de València, en la defensa de la Ciutat Universitària i en els accessos a la Serra de Guadarrama.

En la Batalla del Jarama, la XV Brigada Internacional - formada per russos, nord-americans i britànics, entre d'altres - va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes nacionals. Els enfrontaments van ser des del 6 de febrer de 1937 fins al 27.

Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria a la Batalla de Guadalajara que tingué lloc el 9 de març de 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes.

edita Retirada

El 1938 el Comitè de No-intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les forces democràtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.^[1]

La retirada va ser denunciada pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemnà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions ^[2] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys més tard^[3].

edita Brigadistes famosos

edita La sanitat a les Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals de guerra on s'atengueren els seus ferits, així com d'altres soldats i població civil. Per això, foren nombrosos també els metges que els acompanyaren, com el metge comunista búlgar Zwetan Kristanow (a. Oscar Telge), responsable mèdic dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich Kis i la metgessa vienesa Françoise Riesel, cirurgians a l'Hospital de Benicàssim, el metge anglès Reginald Saxton, que treballà en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, vall del Jarama o al front de l'Ebre, així com les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Madrid i a Múrcia.

edita Brigades, denominació, composició i data de creació

La numeració de les brigades internacionals comença a l'11 (XI) perquè, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'estat espanyol.