Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940[1]) fou un escriptor i arquitecte català.
Fou secretari de la Junta Permanent d'Unió Catalanista per a l'Assemblea d'Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Com a escriptor fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. També fou redactor de La Renaixença, La Ilustració Catalana i L'Avenç, i col·laborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia.
Com a arquitecte participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (entre el passeig de Gràcia i el carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1906), amb el que va guanyar el concurs anual d'edificis artístics a Barcelona; el Casino del Masnou i la casa Malagrida d'Olot.
edita Obres literàries
- Viva l'avi! (1885)
- Pluja d'estiu (1886)
- Mero (1887)
- Joc de cartes (1887),
- Quaranta graus al sol (1886)
- L'obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.
edita Enllaços externs
|