Berlín.html


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi d'Alemanya

Porta de Brandemburg

País
• Estat Alemanya
Berlín

Superfície 891,82 km²

Altitud 34 - 115 m

Població (2005)
• Densitat 3.395.189 hab.
3.807,03 hab/km²

Coordenades 52° 31′ N, 13° 24′ ECoordenades: 52° 31′ N, 13° 24′ E

Dirigents:
• Alcalde/essa: Klaus Wowereit (SPD)

Codi postal 10001–14199

Matrícula B

Web

www.berlin.de

Berlín (en alemany Berlin [beɐ̯ˈlin]) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb els seus 3.388.477 habitants (dades del 12/2003), anomenats berlinesos. Té una densitat de 3.800 hab/km². La ciutat de Berlín, ella sola, forma també l'Estat (Land) de Berlín.

Berlín és travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Està voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys.

edita Organització política

Després de formar part de la Marca de Brandenburg, Berlín fou capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins al 1945, i avui és una de les tres "ciutats estat" entre els 16 Länder alemanys.

El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berlín) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Klaus Wowereit (SPD).

Des de l'1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.

edita Història

Berlín es va fundar pels volts del 1200; originàriament es tractava de dues ciutats diferents, Berlín i Cölln, que es van ajuntar el 1307. Berlín, doncs, és bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle XX.

Plànol de Berlín del 1688

Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berlín Oest fou una illa d'Occident enllà del "Teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín Oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya Oriental va alçar el Mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.

edita La ciutat

El Mur de Berlín i la franja de seguretat

Tot i que Berlín posseeix un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia està fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la història alemanya del segle XX. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berlín: l'Imperi Germànic del 1871, la República de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, ha portat a terme ambiciosos programes urbanístics. Cadascun amb el seu caràcter distintiu. D'altra banda, Berlín ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc per als nous programes arquitectònics. Si bé no ha quedat gran cosa del Mur de Berlín, és possible dir en quina part de la ciutat es troba només observant l'arquitectura dels edificis.

edita Berlín Oest

Kurfürstendamm amb la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. L'església fou bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i se n'han preservat les ruïnes en memòria de la guerra
Tiergarten (el parc més gran de Berlín), els boscos de Tegel i Grunewald
Kreuzberg, el “petit Istanbul”
Rathaus Schöneberg i Kennedy Platz
Schloß Charlottenburg i Ägyptisches Museum, palau de Charlottenburg i Museu Egipci

edita Mitte (centre històric i modern)

El Reichstag

Checkpoint Charlie al 2004

Reichstag, l'antiga i actual seu del Parlament alemany, renovada per Sir Norman Foster
La porta de Brandenburg
Straße des 17. Juni (el carrer del 17 de Juny)
La gran avinguda Unter den Linden, amb l'Òpera Estatal i la Universitat Humboldt
Scheunenviertel, originàriament els suburbis de Berlín, són avui un lloc de cultura alternativa, amb nombrosos clubs nocturns, bars i galeries d'art. En aquest barri es troba la nova sinagoga, a Oranienburger Straße (construïda originalment als anys 1860 en estil morisc i amb una gran cúpula daurada, i reconstruïda el 1993), i el Hackesche Höfe, un conglomerat d'edificis construïts al voltant de diversos solars, reconstruïts després de 1996
Checkpoint Charlie, les restes d'un dels controls en el mur de Berlín amb un museu annex
Potsdamer Platz, un barri sencer construït del no-res després del 1995
Gendarmenmarkt, amb les esglésies francesa i alemanya i el teatre Schaubühne
Rotes Rathaus, l'Ajuntament
La Catedral de Santa Eduvigis (St.-Hedwigs-Kathedrale)
Berliner Dom, la catedral de Berlín
Nikolaiviertel, amb la Nikolaikirche
Alexanderplatz, amb la torre de la televisió.

edita Museus

L'Illa dels Museus, una illeta sobre el riu Spree, al centre de Berlín, seu de nombrosos museus: Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamonmuseum (Museu de Pèrgam)
El Museu Alemany de Tecnologia
La Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional), un dels darrers edificis de Ludwig Mies van der Rohe
El Museu Jueu.

edita Teatres

Schaubühne
Volksbühne
Deutsches Theater
Berliner Ensemble

edita Òperes

Deutsche Oper (l'Òpera Alemanya)
Staatsoper Unter den Linden (l'Òpera Estatal)
Komische Oper (l'Òpera Còmica)

edita Aeroports

Aeroport Internacional de Schönefeld, que serà rebatejat com a Aeroport Internacional de Berlín Brandenburg l'any 2011
Aeroport Internacional de Tegel, que tancarà l'any 2012, sis mesos després que comenci a funcionar el BBI
Aeroport Internacional de Tempelhof, deixarà d'operar l'octubre de 2008

edita Universitats

A Berlín hi estudien, en 17 universitats, gairebé 150.000 estudiants:

Freie Universität Berlin (FU) http://www.fu-berlin.de
Humboldt-Universität zu Berlin (HU) http://www.hu-berlin.de
Charité Berlin (facultat de medicina gestionada actualment per la FU i la HU) http://www.charite.de
Technische Universität Berlin (TU) http://www.tu-berlin.de
Fachhochschule für Technik und Wirtschaft (FHTW) http://www.fhtw-berlin.de
Fachhochschule für Wirtschaft (FHW) http://www.fhw-berlin.de
Fachhochschule für Verwaltung und Rechtspflege http://www.fhvr-berlin.de
Universität der Künste Berlin (UdK, abans: Hochschule der Künste - HdK) http://www.udk-berlin.de
Hochschule für Musik "Hanns Eisler" (HfM) http://www.hfm-berlin.de
Hochschule für Schauspielkunst "Ernst Busch" http://www.hfs-berlin.de/
Kunsthochschule Berlin-Weißensee Hochschule für Gestaltung (KHB) http://www.kh-berlin.de
Technische Fachhochschule Berlin (TFH) http://www.tfh-berlin.de
Alice-Salomon Fachhochschule für Sozialarbeit und Sozialpädagogik (ASFH) http://www.asfh-berlin.de
Katholische Hochschule für Sozialwesen Berlin (KHSB) http://www.khsb-berlin.de
Evangelische Fachhochschule Berlin (EFB) http://www.evfh-berlin.de
Touro College Berlin http://www.touroberlin.de/
Berufsakademie Berlin http://www.ba-berlin.de/

edita Cultura

Berlin Mitte

Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berlín Est) albergava moltes cases parcialment destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstruïdes mai més. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, inclòs el famós Tresor, un dels locals de música techno més importants del món. Berlín disposa d'un ric panorama artístic, però està experimentant una creixent pressió monetària, ja que els lloguers han augmentat des que el govern alemany ha tornat a tenir Berlín com a seu.

Els palaus i parcs de Berlín han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.