Balaguer.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Noguera | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Noguera |
||
| Gentilici | Balaguerí, balaguerina | ||
| Superfície | 57,32 km² | ||
| Altitud | 233 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
15.781 hab. 275,31 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 47′ 33″ N 0° 48′ 27″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
1 Miquel Aguilà Barril (PSC) |
||
Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.
És el segon municipi més poblat de la província. La ciutat està comunicada per la C-13 i compta amb una estació de la línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur.
Taula de continguts |
edita Història
edita Origens confusos
Segurament provinent d'un poblet iber o romà (s'han trobat fragments de terra sigillata romana, i part de les fortificacions són dels segles III i IV), la primera menció de la ciutat és del segle IX. És possible que originalment fos una fortalesa que guardava un pont, i al voltant de la qual va anar creixent la ciutat que la proveïa de diferents bens i serveis. El Pare Sanahuja cita un text de 864, en el que uns monjos d'Albi (Llenguadoc), anant de Saragossa a França, reposaren a Balagium per seguir cap a Berga.
edita Època àrab
Diu el cronista Abū Ahmad Ibn que la importància de Balaguer començà en temps dels Banu Qasi, que el castell s'alçà l'any 877 per Llop Ibn Ahmad, senyor de la taifa de Lleida, que ja el 862 construí la Suda. Un altre escrit de la mesquita de Tunis datat l'any 1003 parla de la batalla d'Albesa, prop de "Balagué".
Un text d'Al-'Udrī explica que Llop Ibn Muhammad, que el 897 havia ferit mortalment a Guifré el Pelós, assetjà els castells de Montsó, Balagay o Balaguer i Barbastre. Cal tenir en compte que en aquells temps els castells i pobles de la frontera est dels musulmans es rebel·laven sovint, com ho demostra l'alçament dels balaguerins el 927 contra Llop, encara que la ciutat seguiria en mans dels Banū Hūd lleidatans.
La ciutat de Balaguer no es van rendir davant d'Arnau Mir de Tost, tot i les seves incursions pels Aspres, de Montclús a Montmagastre. En canvi, el seu nét Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101, i definitivament el 1105, abans que Ermengol VI fos major d'edat. En aquest últim atac van ajudar-lo Ramon Berenguer III de Barcelona i Pedro Ansúrez. En el repartiment posterior el comte d'Urgell seguiria sent vassall del de Barcelona, i el vescomte d'Àger obtingué una part de la ciutat i un dret a l'antiga Suda, ara Castell Formós i residència dels comtes d'Urgell. El 7 de juny de 1111 donà a la catedral d'Urgell i al bisbe Ot un quart de la Suda, i ciutat i termes seus es van incorporar a aquesta diòcesi.
edita Sobirania catalana
Els successius atacs dels moros de Lleida van alentir la repoblació amb cristians de la zona, començada per Guerau II de Cabrera el 13 d'abril de 1106 amb la subinfeudació a Arnau Berenguer d'Anglesola els seus drets sobre la Suda i el quart de ciutat que tenia. Un altre exemple el trobem al febrer de 1113, amb la concessió d'alguns drets al bisbe d'Urgell i al cavaller Bernat Eixard.
Les primeres repoblacions serioses, però, es produeixen els anys 1118 (aquesta carta donava en propietat les terres dels dos marges del riu als que hi habitessin, com els Guadall, Guirt, Bernat, Fortés, Isarn, Mir, Arnau i fins a vint-i-set famílies) i 1174, fetes amb gents de les valls d'Àger i de Meià, seguides per altres procedents de la Ribagorça, la Gascunya i el Llenguadoc. En una ampliació de drets posterior els balaguerins van quedar exempts de passar mai per les ordalies del ferro al roig i l'aigua calenta i freda, els lliurava dels mals usos i permetia el mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu.
Durant la guerra que enfrontà la noblesa contra Jaume el Conqueridor i el seu fill Pere II la ciutat fou una plaça important del bàndol revoltat, fins al setge i conquesta de 1228, narrada a la Crònica de Bernat Desclot. Per retenir el comtat, Ermengol X es féu vassall del rei, i per herències les seves terres acabaren en mans del futur Alfons III el Benigne, més tard tornaren a mans dels comtes d'Urgell.
La ciutat es va incorporar al patrimoni reial de Ferran d'Antequera dels nous reis Trastàmara després del setge de la ciutat que va tenir lloc durant la Revolta del comte d'Urgell com a conseqüència de la decisió del Compromís de Casp. El nou rei deixà en testament la ciutat al rei Joan II de Navarra, que en prengué possessió l'any 1418.
En la Guerra civil catalana contra Joan II (1462) el rei muntà la seva base d'operacions a la ciutat, fins a la caiguda de Lleida el 1464. En morir aquest, la senyoria de la ciutat passà al seu fill Ferran II, per quedar-se definitivament incorporada a la corona.
edita Dinastia dels Àustria
Durant aquesta època la ciutat tenia relacions fluides amb les poblacions veïnes. Carles V li concedí la fira de Sant Pere, i a petició dels paers li concedí el privilegi de no poder ser mai més separada de la corona. Durant tot el segle XVI la pesta primer i més tard el bandolerisme van ser grans problemes per la ciutat. Alguns bandolers famosos eren de la Noguera, com el Batlle d'Alòs, Arnau Escuder, que el 1589 arribà a assetjar al castell de Cubells molts nobles de la comarca.
edita Les grans guerres
Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la ciutat (1642) per considerar-la plena d'enemics. Quan es rendí dos anys més tard a l'exèrcit castellà passa a ser atacada des d'Aragó diverses vegades pels francesos , fins a reconquerir-la. La conquesta definitiva fou el 1652.
En la Guerra de Successió la ciutat acceptà el govern de Carles III el 1706, però va haver de capitular l'any 1711 després de la Batalla d'Almenar. Pel decret de Nova Planta fou castigada passant de cap de vegueria a alcaldia major del corregiment de Lleida.
En el temps de la invasió napoleònica un Balaguer desert fou ocupat per mariscal Louis Gabriel Suchet el 4 d'abril de 1810, que també conquerí Lleida el 10 de maig. Molts veïns de la comarca es veieren obligats a aixecar de nou les muralles de la ciutat, que resistirà fins el 1814.
A la Primera Guerra Carlina (1833-40) Balaguer tornarà a ser fortificada, però el 1894 les muralles i dos portals són enderrocats.
Durant la Guerra civil espanyola tingué lloc la Batalla de Balaguer, del 22 al 28 de maig de 1938, en forma d'un contraatac de la República per eliminar un cap de pont franquista. Dos cops van atacar, amb èxit la segona.
edita Llocs d'interès
- Esglèsia del Sant Crist
edita Composició del Consistori Municipal
edita PSC
- Miquel Aguilà i Barril
- Francesc Ferrer i Moreno
- Mar Roldán
- Juanjo Tenorio
- M. Àngels Missé
- Montserrat Serra
- Miquel Quílez
- Miquel Mateos
edita CiU
- Josep Maria Roigé (CDC)
- Eva Barallat (CDC)
- Josep Vendrell (CDC)
- Meritxell Colilles (CDC)
- Felipe Serrano (UDC), en substitució de Glòria Pallé (UDC)
edita ICV
- Anna Torres Tobeña
- Gregori Garcia Ruiz
edita ERC
- Josep Maria Escoda. Nascut a Menàrguens el 8 de novembre de 1960. Va ser regidor al govern durant la legislatura 2003-07. Actualment, és a l'oposició.
edita PP
- Joan Maria Molins
edita Composició de l'Equip de Govern
Alcalde: Miquel Aguilà i Barril
Regidors:
- Regim intern, Urbanisme, Serveis Generals, Festes i Medi Ambient: Francesc Ferrer
- Promoció econòmica, Comerç, Turisme i Comunicació: Mar Roldán
- Cultura i Educació: M. Àngels Missé
- Esports i Joventut: Juanjo Tenorio
- Salut, Serveis socials, Participació Ciutadana i Àrea de la Dona: Montse Serra
- Via Pública i seguretat: Miquel Quílez
edita Tinents d'Alcalde
edita Primer
Francesc Ferrer PSC-PM
- Regidor d'Urbanisme, Serveis Generals i Festes i Medi Ambient
- Secretari d'Organització de la Comissió Executiva Local del PSC
- Conseller de la Federació del PSC
- Conseller Nacional del PSC
- Vicepresident Segon de l'IMPIC
edita Segona
Mar Roldán PSC-PM
- Regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme
edita Tercera
Maria Àngels Missé PSC-PM
- Regidora d'Educació i Cultura
edita Cinquè
Juanjo Tenorio PSC-PM
- Regidor d'Esport i Joventut
edita IMPIC
- President: Miquel Aguilà
- Vicepresidenta executiva: Mar Roldàn
- Vicepresidenta Segona: M. Àngels Missé
- Vicepresident Tercer: Francesc Ferrer
- Representant Grup PSC: Montse Serra
- Representant Grup CiU : Josep Maria Roigé
- Representant Grup ICV: Gregori García
- Representant Grup ERC: Josep Maria Escoda
- Representant Grup PPC: Joan Maria Molins
edita Pàgines relacionades
- Modest Puig i Bellera (1858-1900): advocat i batlle de Balaguer.
edita Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
edita Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de Balaguer al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- Diferents fotos de la Ciutat de Balaguer
- Institut Municipal Progrés i Cultura
|
|||||||
