Bòsnia i Hercegovina.html


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Bosnià, croat i serbi

Capital Sarajevo
43° 52′ N, 18° 25′ ECoordenades: 43° 52′ N, 18° 25′ E

Ciutat més gran Sarajevo

Govern

Caps d'estat
•Membre Serbi
•Membre bosnià
•Membre croat
President del
Consell de Ministres

República federal

Nebojša Radmanović
Haris Silajdžić¹
Željko Komšić

Nikola Špirić

Superfície
- Total
- Aigua (%) 51.129 km² (124è)
0%

Població
- Estimació 2005
- Cens 1991
- Densitat 4.025.476 (120è)
4.354.911
79 hab/km² (90è)

Moneda Marc convertible (BAM)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)

Independència de Iugoslàvia
5 d'abril del 1992

Himne nacional

Intermeco

Domini internet .ba

Codi telefònic +387

Gentilici Bosnià, bosniana

¹ Actualment president de l'estat

Bòsnia i Hercegovina és un estat europeu que ocupa la part central dels Balcans, molt a prop de la costa adriàtica, a la qual només toca per un punt: el port de Neum. Els altres límits són Croàcia al nord, l'oest i el sud-oest, Sèrbia a l'est i Montenegro al sud-est. Està format pels territoris històrics de Bòsnia i Hercegovina.

edita Història

La majoria de població musulmana és deguda al fet que, des del segle XV, Bòsnia i Hercegovina era una província de l'Imperi Otomà, arran de la conquesta de Mehmet II (1463). Tres segles més tard, el 1878, va passar sota l'administració de l'Imperi Austrohongarès, cosa que va fer radicalitzar el nacionalisme local; un dels seus efectes fou l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo el 1914, que nominalment va provocar l'inici de la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra (1917), Bòsnia i Hercegovina es va integrar en el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que des de 1929 passà a dir-se Iugoslàvia. Arran de la dissolució d'aquest estat, Bòsnia i Hercegovina proclama la sobirania l'octubre de 1991 i la independència definitiva el 3 de març de 1992. La resistència armada de la població sèrbia, que volia continuar formant part de la Gran Sèrbia, ajudada per l'exèrcit iugoslau, va comportar una guerra civil que va acabar al final del 1995, després de la intervenció de l'ONU. Des de desembre del 2004, al país hi ha les tropes d'interposició de la Unió Europea per al manteniment de la pau i l'estabilitat.

edita Geografia

Té dues regions molt diferenciades: els Alps Dinàrics, amb altures de més de 2.000 metres, que ocupen la major part de l'estat, i la plana del Sava, afluent del Danubi, al nord. Un altre riu destacable és el Neretva, que desguassa a l'Adriàtic en terres croates.

La capital és Sarajevo. Altres ciutats importants són Banja Luka i Mostar.

edita Demografia

Ètnicament, la població es troba repartida en tres grans grups: bosnians (de tradició musulmana), que conformen un 48%; serbis (tradició cristiana ortodoxa), un 37%, i croats (tradició catòlica), un 14%. Com a conseqüència dels acords de Dayton (novembre-desembre de 1995) que varen posar fi a la guerra de Bòsnia, la república de Bosnia i Herzegovina està composta per dues entitats: la Federació de Bòsnia i Hercegovina (composta majoritariament per bosnians de tradicions musulmana i catòlica, que aplega un 51% del territori) i la República Sèrbia (composta majoritariament per bosnians de tradició ortodoxa, que ocupa el 49% restant).

edita Banderes

Estandart dels Tvrtko	Bandera dels rebels de 1878	Bandera de l'annexió austriaca 1908	Bandera oficial 1945-1992
Bandera oficial 1992-1998	Bandera oficial des de 1998