Afganistan.html



د افغانستان اسلامي دولت
(Da Afghanistan Islami Dawlat)
دولت اسلامی افغانستان
(Dawlat-e Eslami-e Afghanestan)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Paixtu i persa (dari)
Capital	Kabul 34° 32′ N, 69° 10′ ECoordenades: 34° 32′ N, 69° 10′ E
Ciutat més gran	Kabul
Govern President Vicepresident Primer Vicepresident Segon	República islàmica Hamid Karzai Ahmad Zia Massoud Abdul Karim Khalili
Superfície  - Total  - Aigua (%)	647.500 km² (40è) 0%
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	29.928.987 (38è) - 43 hab/km² (125è)
Moneda	Afgani (AFN)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+4:30) (UTC+4:30)
Independència del Regne Unit	1919
Himne nacional	Sououd-e-Melli
Domini internet	.af
Codi telefònic	+93
Gentilici	Afganès, afganesa

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, situada a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia. Limita al nord amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan, al nord-est amb la Xina, a l'est i al sud amb el Pakistan, i a l'oest amb l'Iran. La seva capital és Kabul. També són ciutats importants (més de 200.000 habitants): Qandahar, Mazar-e-Sharif, Herat i Jalalabad. L'any 2008 era un dels països més pobres del món.

edita Orografia

Al nord, la depressió estepària del Turquestan rep el riu Amudarja (500 Km), que forma frontera amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan. A l'est del Fīruz Kūh, cap al Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, van de nord a sud i formen una barrera que impedeix les influències monsòniques. Al nord-est la gran serralada de l'Hindu Kush, s'uneix a l'altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan. A l'oest de la conca del riu Kābul, la serralada perd alçada i es divideix en diverses serres que arriben fins a l'Iran. Al sur i a l'oest de la vall del Helmand, hi ha el Dast-e Mārgō, el Sīstān i, a l'est, deserts de sorra tòrrida.

La majoria dels rius (Amudarja, Morgāb, Harīrūd, Helmand, Arghandāb) pateixen fortes crescudes a la primavera mentre que poden esdevenir molt minsos a l'estació seca. Són poc profunds i no són navegables però s'aprofiten per a la producció d'energia elèctrica (centrals hidroelèctriques de Pol-e Homrī, Sarobi, Naghloo i Mahipar).

edita El clima

En general l'Afganistan presenta un clima continental accentuat, amb hiverns freds i estius càlids, si bé les temperatures varien considerablement segons l'altitud. Els vents colpegen el país, sobretot un vent violent que bufa de juny a setembre, entre Herāt i Sīstān. Plou poc i les pluges cauen entre octubre i abril. L'estiu és sec arreu. El sud i l'est poden rebre a l'agost alguns ruixats d'influència monsònica provinents de l'Índia. Per sobre dels 3700 m, dominen les neus eternes.

edita La població

L'Afganistan és un país poc poblat i bàsicament rural (78,1% de la població). Prop d'un 20% dels habitants són nòmades. Només Kabul supera el milió d'habitants. L'alta taxa de natalitat (4,8% el 1999) compensa la forta taxa de mortaldat produïda principalment pels efectes de la guerra.

Presenta una gran diversitat ètnica d’influència àrab, turca i índia resultant de la seva situació com a cruïlla de les migracions entre l'Orient i l'Occident. L'orografia ajuda a mantenir l'heterogeneïtat ètnica i cultural. L'ètnia demogràficament més important, que és també la domina políticament, és la dels paixtus (prop d'un 50% de la població). Presenten una organització de tipus clànic i amb força presència del nomadisme. Els tadjiks (22%), són agricultors sedentaris i comerciants a les ciutats; parlen dialectes perses. La població d'origen mongòlic (un 12%) parla persa arcaic i habita principalment a l'Hindu Kush occidental; un 10% de la població és d'origen turc (turcmans, uzbeks i, al corredor de Vākhan, kirguisos). La resta són minories ètniques d'origen divers. Les llengües oficials són el paixtu i el persa. L'islam és la religió oficial, totalment majoritària (un 75% de sunnites i un 24% de xiïtes).

edita L'economia

Nens a un poble d'Afganistan

El país ha patit un estat de guerra crònic des del 1979. El seu isolament durant el règim dels talibans (1994-2001) va provocar la destrucció de les infraestructures i una situació econòmica ruïnosa. Es pot subdividir en quatre regions a nivell econòmic: el Turquestan afganès, Herat, Qandahar i Kabul.

• El Turquestan afganès (Mazār-e Sharīf) és una regió estepària, ramadera i agrícola (cotó, fruita, blat). El subsòl conté petroli i sobretot gas natural, que havia estat transportat per gasoducte a l'Àsia central, seguint el riu fronterer Amudarja.

• La regió de Herāt (Khorāsān afganès) és una regió desèrtica, amb valls de rius intermitents que originen frondosos oasis (cotó, cereals, fruita). És habitual el comerç amb el Turkmenistan i el Khorāsān iranià.

• La regió de Qandahār (Sīstān afganès i el desert de Rīgestān) està conformada per llargs oasis (cereals, cotó, sèsam) a les valls del Helmand i l'Arghandāb. Les rutes, però, s'orienten a mar oberta des de la vall de Kābul cap el port de Karāchi, al Pakistan, utilitzat per l'Afganistan fins el 1979.

• La regió de Kābul, que comprèn, a més del Pathanistan afganès, les regions muntanyenques de l'Hindu Kush (Nuristan, Badakhxan, etc), és una regió de cereals, hortalisses i fruita, i de bosc a l'Hindu Kush, amb mines de coure i de ferro.

L'agricultura és el sector més important de l'economia, i el 1990 aportava prop del 59% del PIB i ocupava més del 60% de la població activa. La irrigació i el tipus de sòl permeten cultius temperats i subtropicals (blat i, a gran distància, blat de moro, ordi, vinyes, lli, sèsam i mill, i al Turquestan, cotó i bleda-rave). Les eines i les tècniques són rudimentàries.

La ramaderia és molt important malgrat que és un sector que ha quedat força afectat per la guerra. El 1999 hi havia uns 14 milions d'ovelles. L'Afganistan té importants reserves de carbó, sal, crom, mineral de ferro, plata, or, fluorita, urani, coure i lapislàtzuli, encara que les dificultats d'accés i de transport han fet disminuir fortament la producció. A pesar de què disposa d'importants reserves de petroli i de gas natural i d'un gran potencial hidroelèctric, la major part de l'energia té el seu origen en el petroli importat de l'Iran i del Turkmenistan.

La indústria va iniciar el seu desenvolupament després de la Primera Guerra Mundial. La primera planta elèctrica fou construïda el 1932 i l'Estat, a través del Banc Nacional i l'ajut d'alguns països (Alemanya i la URSS), va finançar noves indústries: cotó (Pol-e Homrī, Gulbahār), llana (Qandahār) i seda artificial (Kābul), sucre (Baghlān), fàbriques de ciment (Jabal-us Saraj, Pol-e Homrī) i olis vegetals. La indústria menestral (catifes, llana, pells) és la que s'ha adaptat millor a la situació de guerra crònica.

El ferrocarril és quasi inexistent. La xarxa de carreteres (uns 20.000 km), sovint sense asfaltar, és impracticable durant l'hivern en nombrosos indrets. La carretera més important és la ruta circular de Kabul, Hindu Kush, Mazār-e Sharīf, Herāt, Qandahār, Ghaznī, Kabul. Hi ha aeroports internacionals a Kabul i a Qandahār.

El dèficit del comerç exterior és compensat pel de tràfic de drogues (opi), que és destinat majoritàriament a comprar armament. Les exportacions de L'Afganistan es basen en els fruits secs, catifes, cuir, flassades, llana i cotó. Després de l'enderrocament del règim talibà (2001), la recuperació econòmica de l'Afganistan depèn de la fràgil estabilitat política del nou govern provisional, el retorn massiu de refugiats (més de 2 milions), de l'ajuda exterior i l'eliminació del tràfic delictiu. El 1998 la renda per habitant de l'Afganistan s’estimava en uns 280 $, una de les més baixes del món.

edita Història

Durant l'antiguitat, el territori de l'actual Afganistan formà part de l'imperi Persa aquemènida (500-330 aC), que es constituí en diverses satrapies (Bactriana, Dangiana, Aracòsia i Ària). Entre el 330 aC i el 327 aC Alexandre el Gran establí, per conquesta, la part oriental de seu l'imperi en aquesta regió. Aquest territoris pertanyeren posteriorment al regne selèucida, al regne grec de Bactriana, i en part, a l'imperi indi d'Asoka, als escites ósaka, al regne Kusan, als perses sassànides, als huns kidarites i heftalites, i tornà a estar sota el domini sassànida fins a la conquesta aràbiga (Herat fou conquerida pels àrabs l'any 651).

Talibans

La incorporació a l'Islam, però, fou lenta i tardana. Es produí des de Sistan, a Ghazni i Kabul. L'Afganistan, al costat del Panjab, va constituir el centre de l'Estat iranoislàmic entre 997-1187. Es construïren importants mesquites, palaus fortificats... Sota la dinastia ghaznèvida, els gúrides (al voltant del 1200), la dinastia dels Kart (època mongola, segles XIII i XIV) i la cort de Husayn Bayqara (1469-1506).

Sota els safàvides, a partir de 1502, el país passà al xiisme, mentre una gran majoria de població es mantenia sunnita. La ruptura amb Pèrsia es feia evident. En els segles XVI i XVII, l'Afganistan fou dividit entre l'imperi mogol i Pèrsia. L'afgà Nadir (1736-47), després de la derrota dels safàvides, annexionà Pèrsia, unió que perdurà fins el seu assassinat. El 1747 Ahmad Shah Durrani fou escollit emir, i fins el moment de la seva mort l'any 1773 va dominar el Panjab i Delhi, territoris que els seus successors no van poder mantenir. L'Afganistan, però, es mantingué com Estat i, de fet, el seu nom prové d'aquesta època.

Les tensions anglorusses fan presència a la zona al tombant del segle XIX, i a partir del 1837 s'inicià la influència britànica sobre el país. Finalment, Rússia i Anglaterra garantiren la independència de l'Afganistan l'any 1907, fet que no es va consolidar fins el 19 d'agost del 1919, un cop acabada la Guerra angloafganesa. El país va ser neutral durant la Segona guerra mundial, i l'any 1946 es va establir, al llarg del riu Amurdarja, la frontera amb la Unió Soviètica. L'intent de crear un Pakhtunistan (unió de les poblacions de llengua paitxu de l'est de l'Afganistan i les de l'oest del Pakistan) va portar a la ruptura diplomàtica entre els dos països (1961-1963).

L'any 1973, un cop d'Estat posà fi a la monarquia: Sardar Muhammad Daud Khan proclamà la República i va assumir el govern. L'any 1978, un nou cop d'Estat va dur al poder Abdbul Qadir. El mateix any, Nur Muhammad Taraki, d'ideologia comunista, fou anomenat cap d'Estat per part del consell revolucionari de les forces armades i va augmentar la dependència del país envers la URSS. Aquest fet li va suposar una confrontació oberta amb les guerrilles islàmiques (mujahidins). El 1979, Hafizulla Amin (de la facció Khalq i primer ministre) enderrocà Taraki. La Unió Soviètica decidí intervenir per a recolzar el govern, eliminà Amin i afavorí Babrak Karmal, de la facció Parcham. La presència soviètica va fer que s'intensifiqués la lluita entre el govern i la guerrilla musulmana, i va fer exiliar molta població al Pakistan. El 1986 Karmal fou substituït per Muhammad Najibullah. L'any 1988, el desgast dels soviètics va propiciar els acords de Ginebra entre l'Afganistan, el Pakistan i la URSS, en els quals es va determinar que les tropes soviètiques es retiressin del país.

Després de l'expulsió dels soviètics la guerra civil va reprendre entre els partidaris de Rabanni (el president) i Masud, (ministre de defensa) i les faccions fidels a Hekmatyar (ocasionalment recolzat per les guerrilles del comandant Dostum). Els intents de pau negociada per part de l'ONU varen fracassar. Finalment, un tercer grup format per estudiants islamistes radicals sunnites, els talibans, dominaren dues parts del país i l'any 1996 conqueriren la capital. L'Afganistan fou sotmès a partir de llavors a una interpretació extrema de la xara, que deixava a les dones un estatus denigrant i castigava tota dissidència amb practiques brutals.

Presa de possessió del President Hamid Karzai.December 7, 2004

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'Afganistan fou acusat de donar refugi a Osama bin Laden, cap de la xarxa terrorista fonamentalista islàmica al-Qaida, i suposat autor dels atemptats. El desembre del 2001, les Nacions Unides autoritzaren la creació d'una coalició internacional, liderada pels nord-americans, que enderrocà el règim talibà i intentà instaurar un govern democràtic. S'iniciaren converses, sota la tutela de l'ONU, amb líders de diferents ètnies per a configurar el futur polític del país. S'anomenà al paixtu Hamid Karzai com a cap del govern provisional i es determinaren eleccions per a l'any 2004. Els talibans es convertiren en guerrilla antigovernamental dirigida pel mul·là Omar.

El gener del 2004 s'aprovà una constitució que defineix el país com una república islàmica que retorna la igualtat de drets a les dones i defensa el respecte a les minories religioses. El resultat de les eleccions donaren la victòria a Karzai, amb un 55,4% dels vots (recompte repetit diverses vegades per suposat frau). El retorn dels refugiats del règim talibà, sobretot del Pakistan, i la desastrosa situació econòmica del país van afavorir el cultiu de l'opi i el narcotràfic, que durant el període dels talibans havia estat prohibit.

La seva situació estratègica s'ha vist reforçada per la signatura d'un acord entre el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan l'any 2002 per a la construcció d'un oleoducte que recorreria aquests tres països. Al 2008, però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant.

edita Bibliografia

• DJALILI, M i KELLNER,T: “La nueva Asia Central. Realidades i desafíos”.Ediciones Bellaterra., Barcelona, 2003.
• RASHID, Ahmed: "Los Talibán". Ediciones Península. Barcelona,2001
• Enciclopèdia Catalana

edita Vegeu també

• Llista de dinasties de l'Afganistan
• Guerra de l'Afganistan
• Museu de Kabul

edita Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons.
	Viccionari.
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Afghanistan online
• RAWA. Associació Revolucionària de Dones d'Afganistan
• RAWA. Article sobre el fonamentalisme

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |